M'ha interessat la Contra d'avui de La Vanguardia. La entrevistada és directora d'un col.legi públic a Brooklyn, un barri de Nova Iork. M'ha interessat perquè explica la trajectòria exitosa, encara que no exempta de dificultats, de la senyora Talana Brandley, ja que el col.legi que dirigeix, exclusivament per noies, aconsegueix que un 100% de les seves alumnes entrin a la universitat, quan als Estats Units, aquest percentatge és del 24%.
Això demostra que, amb una bona estratègia educativa, un professorat preparat i amb ganes de treballar, es pot aconseguir una educació de bona qualitat. Un exemple per aquest país, on l'educació no es pot considerar un èxit.
Però el que m'agradaria ressaltar és que el col.legi que dirigeix la senyora Brandley no és un col.legi mixte, sinó un col.legi per noies (i, ho podem deduir pel contexte, exclusivament amb professores). "Sense ells es concentren més, no es preocupen per la seva imatge ni es senten jutjades, tenen una relació més propera amb les professores, s'atreveixen a preguntar, aprenen a expressar les seves idees, es senten poderoses".
Suposo que aquestes paraules sonen a sacrilegi a molts dels progres que corren per aquest país, on, si els deixessin manar, col.legis exclusivament per noies com el de la senyora Brandley no podrien ser públics ni, si fossin privats, podrien aspirar a tenir cap subvenció.
En qüestions d'educació s'ha de ser pragmàtic, deixar les ideologies (tant de dretes com d'esquerres) i recolzar el que funciona. Per ara, aquí, això és encara una utopia. I així ens va.
1 comentari:
Home, durant molts d'anys aquí varem separar els nois de les noies a les escoles i la cosa no anava masa bé socialment parlant. Clar que eren uns altres temps.
Publica un comentari a l'entrada