Mentre aquí uns estem distrets amb el dret a
decidir sobre un parell de preguntes que no s’entenen, els altres estan
entretinguts amb el canvi de rei i molts diuen que la selecció sí que pot, el
món continua girant i ens porta notícies que no sempre són bones.
Avui mateix, el professor Mariano Marzo
escrivia un article a La Vanguàrdia explicant-nos que, de moment, podem estar
tranquils. Es refereix al subministrament de petroli. No sé perquè el professor
ens vol tranquil·litzar quan la IEA (Agència Internacional de l’Energia) acaba
de publicar fa uns dies un document molt preocupant sobre el futur immediat del
petroli i de l’energia.
La inversió anual requerida per satisfer les
necessitats d'energia de la població mundial augmentaran de manera constant
fins el 2035, quan arribaran als 2 bilions de dòlars, mentre que les despeses
per a l'eficiència energètica augmentaran fins als 550.000 milions per any
durant el mateix període. A l’any 2013 aquesta inversió ha sigut de 1,6 bilions
de dòlars. Per tant, les inversions internacionals acumulades durant aquest
període superen 48 bilions de dòlars, dels quals prop de 40 bilions es gastaran
pel subministrament d'energia i la resta serà per millorar l'eficiència
energètica.
Menys de la meitat dels 40 bilions de dòlars
d'inversions en el subministrament d’energia s'utilitzaran per satisfer la
demanda creixent. L’altre meitat és necessària per compensar la caiguda de la
producció de petroli i gas actual i reemplaçar plantes i altres obres d'infraestructura
que estan arribant al final de la seva vida. El problema és que la
disponibilitat de finançaments a llarg termini amb condicions acceptables no
està assegurada.
En realitat, la indústria petrolera està
reduint les seves inversions per buscar nous jaciments que puguin anar
substituint els que s’estan acabant. La raó és que els actuals preus del
petroli (100 a
110 dòlars per barril) són massa baixos per garantir una rendibilitat adequada
a aquestes inversions. Necessiten ara mateix uns preus de més de 120 dòlars per
barril. I això tenint en compte que actualment els interessos són molt baixos.
Quan els interessos s’apugin, el preu del petroli haurà d’augmentar bastant més
per fer rendibles les inversions.
Un altre punt preocupant és que la bombolla
del petroli d’esquist sembla que s'està rebentant. L’any 2012, la IEA publicava
que les quantitats d’extracció de petroli dels jaciments d’esquist de Dakota
del Nord i de Texas seguirien creixent durant molts anys, de manera que els
Estats Units serien exportadors nets de petroli cap al 2030. Ara, la mateixa
agència diu que aquests jaciments començaran a disminuir la seva producció
l’any 2020, i molta gent pronostica que ho faran l’any 2016. De manera que hi
haurà cada vegada més demanda del petroli de l’Orient Mitjà.
A l’Aràbia Saudita comencen a trobar-se al límit
de les seves possibilitats de producció. Han hagut d’augmentar l’extracció del
camp de Manifa, ben conegut pel seu contingut elevat de vanadi i de sofre, molt
difícil de refinar, que barregen amb altres petrolis de millor qualitat, per
fer front a la manca de producció de Líbia i, més recentment, d’Irak, amb la
guerra civil que tenen plantejada ara mateix.
Així i tot, la IEA és optimista ja que
pronostica que els preus del petroli a llarg termini (2030) augmentaran de mica
en mica fins a arribar als 128 dòlars, xifra que el professor Marzo rebaixa a
125 al seu article. Però un es pregunta si aquesta gent sap comptar. Amb unes
inversions com les que seran necessàries i amb uns tipus d’interès que
augmentaran inexorablement, un petroli a 128 dòlars per barril no oferirà cap
rendibilitat a les companyies productores. De manera que no faran les
inversions necessàries per compensar la caiguda de producció.
En el fons, és el que diu la IEA, sempre molt
prudent en els seus informes: ara mateix no tenim la quantitat d’energia que
necessitem per mantenir el nostre actual nivell energètic i probablement no
invertirem suficientment per canviar-lo per un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada