L'Espanya de les Meravelles

No està pas tan llunyà el temps en què a Espanya, per fer-se ric, no calia haver estudiat, ni treballar dur, ni inventar res, ni arriscar els seus diners, ni crear llocs de treball. El que calia era ser alcalde o regidor d'urbanisme i requalificar terrenys rústics en urbanitzables, o bé conèixer algun alcalde o regidor d'urbanisme per saber a temps els terrenys que havien de ser requalificats.

Exemples d’aquella Espanya de les Meravelles les trobem als diaris de primers de febrer del 2007:

- Les cinc primeres entitats del sector financer, Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banco Popular, van guanyar 17.415 milions d'euros el 2006, fet que suposa un increment del 31,54% respecte a l'exercici anterior.

- Bancaixa tanca 2006 amb beneficis del 140% respecte de l'any anterior.

- La borsa espanyola es torna a situar com la més rendible d'Europa.

- A Espanya circulen 2,5 bitllets de 500 euros per persona, la major proporció d'Europa. Els bitllets de 500 euros suposen ja el 62% dels diners en efectiu.

- Caixa Galícia ha augmentat en un 37% la seva activitat (actiu més passiu) i un 68% el seu benefici net, que se situa en 357 milions d'euros. La caixa amb seu a La Corunya dedicarà aquest any 90 milions d'euros a obres socials, un 56% més que l'any anterior, el que la converteix en la tercera caixa espanyola en despesa social.

- L'Ajuntament de la Vila Joiosa (Alacant) va aprovar l'exposició pública de l'avantprojecte del nou PGOU. El document habilita prop de 16 milions de metres quadrats per construir 34.633 habitatges, el que multiplica per sis l'actual població, que fins fa pocs mesos era de 25.000 habitants. Quan estigui desenvolupat, la Vila passarà a tenir 137.448 veïns i tres camps de golf.

Les caixes d'estalvis que llavors van declarar enormes beneficis han fet fallida o han hagut de ser salvades amb diners públics, mentre que els polítics que les van portar a aquesta situació segueixen tan contents. Ningú tenia por de ser castigat per les seves infraccions urbanístiques ja que els que havien de vigilar el compliment de les lleis miraven a una altra banda o eren els primers a saltar-se-les.

Com diu Antonio Muñoz Molina en el seu últim llibre: "Res importava massa mentre hi havia diners. Podíem estar governats per incompetents o per ignorants o per lladres, o per gent que reunia les tres qualitats alhora: per malament que ho fessin l'economia prosperava empesa pel doble miratge del diner barat i de la bombolla immobiliària; per molt que robessin i per molts paràsits als quals se'ls permetés xuclar de l'administració pública, hi havia tants diners que seguia sobrant per a gairebé tot".

Aquesta Espanya de les Meravelles, creada pel duo Aznar - Rato, i que un atabalat Rodríguez Zapatero va deixar que es desenvolupés lliurement, va acabar quan es va acabar el diner barat, deixant una seqüela terrible: una enorme deute públic i privat, un atur colossal, milers de desnonaments, joves que van abandonar els estudis per guanyar 2.000 euros al mes a la construcció o treballant de cambrers, i que a causa d’una formació deficient ho tindran malament per reincorporar-se al mercat de treball en el cas d'una recuperació econòmica; una sanitat, una educació i una administració de justícia retallades, una investigació arruïnada.

Hem sigut nous rics i hem tornat a ser el que sempre hem sigut: pobres. Hem viscut un temps en què no importava quant costaven les coses, i ara ens costa entendre que per cada despesa que decidim hi ha un altre despesa a què hem de renunciar. La fi de l'Espanya de les Meravelles ens deixa com a herència un augment de la desigualtat social que no facilitarà gens les coses: encara que l'economia millori, política i socialment el pitjor està per arribar.