dimecres, de setembre 23, 2015

Independència i Déu

Ara sí que l’hem fet grossa. Resulta que a València, el bisbe-cardenal Cañizares ha convocat rogatives per la unitat d’Espanya. De la mateixa manera que els indis s’encomanaven a Manitú i els cristians, abans que hi hagués l’home del temps, s’encomanaven al Senyor quan feia temps que no plovia, a València s’encomanen a Déu per preservar la sacrosanta unitat d’Espanya. Com si a Déu li importés el més mínim aquesta qüestió.

De la mateixa manera que les rogatives perquè plogués tenien un percentatge d’èxit molt relatiu, és d’esperar també que les rogatives per preservar la unitat d’Espanya tinguin el mateix èxit. Però, de la mateixa manera que un conseller del tripartit, declaradament ateu, es va encomanar a la Moreneta perquè plogués quan hi va haver la darrera sequera a Catalunya, i va ploure, no hem de menystenir la possibilitat que les instàncies superiors escoltin al bisbe de València i els seus fidels.


De manera que recomanaria a les senyores Forcadell i Casals, als senyors Mas, Romeva i Junqueras, i fins i tot a l’entrenador de futbol que tanca la llista de Junts pel Sí, que es vestissin de sac i, descalços, pugessin a peu a Montserrat per fer rogatives per la independència de Catalunya, per contrarestar les rogatives valencianes. L’experiència demostra que si l’èxit de les rogatives a Déu és molt relativa, les rogatives a la Moreneta tenen un èxit assegurat.