1. El sistema educatiu espanyol és una màquina de generar aturats. La tassa d’atur juvenil supera el 50 %, i això es deu, en una bona part, a que no tenen capacitats professionals específiques, el que, dit d’una manera més clara, equival a dir que no se’ls hi ha ensenyat a fer res, i que no saben fer res.
2. La distribució del nivells educatius dels joves de 25 a 35 anys a Espanya és del 35 % que tenen un nivell educatiu baix, del 25 % que tenen un nivell educatiu mitjà i del 40 % que tenen un nivell educatiu alt. A Alemanya, en canvi, aquesta distribució és del 15 %, 60 % i 25 %, respectivament.
3. No té cap sentit que a Espanya, de la població entre 25 i 64 anys que té un nivell educatiu equivalent, com a màxim, a la educació secundària, només un 20 % tingui cursos de formació professional, mentre que a Alemanya aquest percentatge és del 75 %.
4. No té cap sentit que a Espanya hi hagi gairebé el doble d’estudiants a la Universitat que a la Formació Professional (1,4 milions i 0,8 milions, respectivament)
5. Les empreses demanden majoritàriament un tipus d’educació que no proporciona el nostre sistema educatiu.
6. El caràcter bipolar de la distribució de qualificacions professionals i l’escassesa de competències específiques a Espanya són les mostres més clares de la disfuncionalitat del sistema educatiu espanyol:
·
Es produeix un excés d’oferta al segment de baixa
qualificació. És, d’una part, el segment dels ninis, el creixement del qual ha
estat alimentat per l’elevada tassa d’abandonament escolar i, molt en
particular, del fracàs escolar. Però no hi ha només ninis a aquest segment.
També hi ha moltes persones que es van quedar encallades al explotar la
bombolla immobiliària, i que tenen unes habilitats específiques que no troben demanda.
L’economia espanyola no podrà absorbir aquest excés d’oferta perquè la demanda
de treball s’està produint cap a requeriments més elevats de competències
cognitives bàsiques i d’habilitats especifiques.
·
Hi ha una falta clara d’oferta al sistema educatiu mitjà,
especialment de persones amb habilitats específiques. Aquest és el segment més
demandat per les empreses de tota Europa. I les empreses espanyoles no tenen
perquè ser diferents. És molt probable que aquesta restricció d’oferta estigui
condicionant l’especialització sectorial de l’economia espanyola: hi ha
activitats que es podrien no estar-se desenvolupant per manca de personal
adequat.
·
Es produeix també un excés d’oferta al segment d’alta
qualificació educativa. Un 40 % dels joves de 25 a 34 anys tenen titulació universitària.
Senzillament, no hi ha demanda per tanta oferta a cap sou positiu. Potser n’hi
pot haver pels enginyers, l’educació dels quals comporta molts formació d’habilitats
específiques, però no n’hi haurà, per exemple, pels filòlegs. Molts
universitaris hauran de treballar, si ho aconsegueixen, en categories professionals
per sota de la seva titulació, situació que no és exclusiva d’Espanya, sinó
també de tots els països que tenen una inflació de títols universitaris. Però
el cas espanyol és extrem: gairebé un 35 % de les persones amb estudis universitaris
estan empleades en categories inferiors a la seva qualificació. Aquesta
sobreproducció de títols universitaris finançada amb recursos públics és un
malbaratament que s’hauria de reconsiderar.
La meva experiència mostra que, per cada lloc de treball d’ensenyament superior fan falta bastants llocs de treball corresponents a l’ensenyament mitjà, diguem-ne, de formació professional. Amb la distribució del nivell educatiu de la població jove que tenim, i si la comparem amb la d’Alemanya, tal com diu el paràgraf 2, no és estrany que l’atur juvenil sigui el que és i, si hi afegim el que diu el paràgraf 3, que l’economia espanyola hagi quedat estancada per manca de personal qualificat.
Hi ha algun partit polític dels que s’estan disputant el govern que busqui donar solucions a aquest problema? Em fa l’efecte que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada