dimecres, de febrer 13, 2019

De banderes i de ciutadans

Diumenge passat hi va haver manifestacions a Terol i a Santiago en defensa d’una sanitat pública de qualitat. Aquestes manifestacions no van estar a la portada de cap diari important.

 Diumenge passat hi va haver una manifestació a Madrid per la unitat d’Espanya, que tots els diaris importants duien a la primera plana.

 Les dues manifestacions de Terol i de Santiago defensaven el benestar dels espanyols, la de Madrid defensava una idea d’Espanya.

 Al congrés dels diputats, el president del PP acusava al president de govern de traïdor a Espanya, mentre que el seu partit i el de Ciutadans boicotegen, a la mesa del mateix congrés, la discussió de la llei de l’eutanàsia, que podria evitar el sofriment de molts espanyols en fase terminal.

 Es discuteixen els pressupostos del govern central, més favorables als ciutadans de Catalunya que els dels darrers anys, i els partits dits independentistes probablement els tombaran perquè des de Madrid, el govern no s’avé a parlar de l’autodeterminació de Catalunya.

 Exemples de com molts polítics i no pocs periodistes pensen que la bandera (espanyola o catalana, tant s’hi val) és més important que el benestar del ciutadà.

 Des de la meva posició de vell jubilat, que era partidari de la independència de Catalunya des d’abans que molts dels polítics actuals tinguessin ús de raó o fins i tot haguessin nascut, penso que el benestar del ciutadà ha d’estar per sobre de les idees de Catalunya i d’Espanya que uns i altres puguin tenir. Lamentablement, aquí i allà, estem dirigits, política i mediàticament, per gent que pensa que la pàtria està per sobre dels ciutadans. En comptes d’avançar, estem reculant.