L’atmosfera, cada cop més neta

Es ben sabut, i és de sentit comú, que quan un flux de radiació o de llum travessa una capa més o menys transparent, el flux de llum que surt per l’altre costat de la capa és més petit. Per mesurar la “transparència” d’una capa es fa servir el concepte d’espessor òptic.

Es denomina espessor òptic d’una capa d’aire, d’aigua, de vidre, etc. el logaritme neperià de la divisió entre el flux de llum abans de travessar la capa i el flux de llum després de travessar-la.

Dit així, la cosa sembla una mica complicada, però en donarem uns exemples per veure-hi més clar: quan aquest espessor òptic és de 1, el flux de llum després de travessar la capa és el 36,8 % del flux incident. Quan és de 0, ens trobem amb la transparència perfecte, que no existeix a la natura. En farem una taula:

espessor òptic = 1,00 → flux sortint = 36,8 % del flux entrant
espessor òptic = 0,30 → flux sortint = 74,1 % del flux entrant
espessor òptic = 0,20 → flux sortint = 81,9 % del flux entrant
espessor òptic = 0,15 → flux sortint = 86,1 % del flux entrant
espessor òptic = 0,14 → flux sortint = 86,9 % del flux entrant
espessor òptic = 0,13 → flux sortint = 87,8 % del flux entrant
espessor òptic = 0,12 → flux sortint = 88,7 % del flux entrant
espessor òptic = 0,11 → flux sortint = 89,6 % del flux entrant
espessor òptic = 0,10 → flux sortint = 90,5 % del flux entrant
espessor òptic = 0,09 → flux sortint = 91,4 % del flux entrant
espessor òptic = 0,00 → flux sortint = 100 % del flux entrant (transparència perfecte)

I això a què ve? Doncs molt senzill: l’atmosfera del nostre planeta cada vegada és més transparent, ja que ha passat d’un espessor òptic de 1,4 als anys vuitanta a un espessor òptic de 1,0 darrerament. Es a dir, que la superfície de la Terra rep actualment gairebé un 5 % més de llum que fa vint anys. La tendència és a tenir una atmosfera cada cop més transparent, tal com es veu en el gràfic, tret de la revista Science del 16 de març del 2007.

Amb dues anomalies importants, les de les erupcions dels volcans Chinchón, l’any 1982, i del Pinatubo, l’any 1991, que varen disminuir fortament la transparència de l’atmosfera, que va arribar a 0,30 en el cas del Pinatubo. En aquells moments, la superfície de la Terra va rebre un 16 % menys de llum que ara. En ambdós casos, la temperatura mitjana anual de la Terra va disminuir de 0,2 a 0,3 ºC: una atmosfera menys transparent contribueix a refredar la superfície de la Terra, ja que hi arriba menys llum solar.


Què en podem deduir?

Podríem pensar, i segurament no ens equivocaríem, que una atmosfera més transparent deixa passar més radiació (llum) solar a la superfície del planeta i, per tant, contribueix a escalfar-lo. Hi ha qui diu que aquesta és l’explicació de l’acceleració de la fusió del gel polar, que l’efecte hivernacle tot sol no arriba a explicar.

També podríem pensar, i probablement tampoc ens equivocaríem, que les emissions antròpiques (degudes a l’activitat humana) de pols i altres partícules, el que els meteoròlegs en diuen aerosols, de les instal•lacions industrials, dels mitjans de transport, etc, estan disminuint, el que és una bona notícia.

També podríem pensar que si l’atmosfera fos més bruta, potser contribuiria a refredar el planeta, contrarestant l’efecte hivernacle del que tant ens parlen. Es clar que els ecologistes no hi estarien d’acord (i els nostres pulmons probablement tampoc).

També podríem pensar que aquesta neteja de l’atmosfera contribueix a que ens cremem més la pell quan anem a la platja.

Personalment, i pel que respecta al canvi climàtic, penso que aquest augment de la transparència de l’atmosfera és un factor més que influencia les temperatures de la Terra, i que s’ha descobert fa relativament poc temps. El que em confirma que a les prediccions fetes fins ara, encara els hi falten moltes coses, que es van descobrint de mica en mica, i que poden fer que el canvi climàtic sigui potser més catastròfic que el que ens anuncien, o bé que no sigui res més que una anècdota de la que els nostres descendents en riuran cada vegada que s’acostin a una hemeroteca.

Qui viurà veurà, que deia el clàssic.