Les declaracions de l’alcaldessa sobre el sopar aniversari de l’arbreda

La senyora alcaldessa ha fet unes declaracions a Ràdio Marina, sobre la petició per fer un sopar per celebrar l’aniversari dels fets de l’arbreda de can Feliciano. Encara que els comentaris verbals són sempre una mica més forts que els escrits, les declaracions citades responen, em sembla, al pensament profund de la seva autora, no només sobre estrictament el tema del què parla, sinó també sobre com entén la participació ciutadana en els afers públics.

Han demanat, per fer un sopar, que els hi deixem les peixateries, 250 cadires i 40 taules, que obrim els WC i que tanquem el carrer del Carme. Només faltaria que demanessin un conjunt de música. Tant les cadires com les taules són de l’ajuntament, és a dir, del poble. Es doncs, perfectament natural que es deixessin a un grup que organitza un sopar. En canvi, tallar el carrer del Carme sí que sembla excessiu. L’al•lusió al conjunt musical sobra: ningú ha demanat res que es pugui considerar fora del que és normal.

A sobre que fan la festeta ells, contra l’equip de govern, amb el cost que això ha suposat, només faltaria que els hi paguéssim les despeses. Potser seria bo el fer un balanç del cost que suposa l’opció defensada pels que fan la festeta, comparant-la amb el cost de la riera coberta en aquest tram, que és l’opció que defensa l’equip de govern.

Demostren molta cara, cinisme, diria. O bé no n’hi ha més, o bé la seva postura és molt complicada. Tenen actituds que no es poden entendre. Es com si jo et dic ... (no s’entén bé el que sembla ser una paraula insultant) i després et demano passar 15 dies de vacances a casa teva. Aquí les declaracions són poc afortunades. Sembla que el que la senyora alcaldessa no pot entendre que hi hagi gent que no estigui d’acord amb una de les seves decisions i gosi fer-ho públic. La comparació amb algú que insulta i després demana passar 15 dies a casa del insultat no té res a veure amb la qüestió.

Molta gent demana fer una contramanifestació. Hi ha molta gent cremada d’aquesta història, el cos els demana poder manifestar-se. Els aturem per por que es produeixin aldarulls. Es natural, i és bo que sigui així, que hi hagi qui no estigui d’acord amb la posició dels qui s’oposen a l’enformigonament de la riera. I si es volen manifestar, per què s’hi oposa l’alcaldessa? Per por d’aldarulls, diu. Si volem tenir una idea clara de quanta gent està a favor d’una opció o d’una altra, sense por a aldarulls, queda l’opció d’organitzar una consulta popular. Altres pobles ho han fet així.

Com que són cívics, gent de pau, escolten quan els arbres estan podrits, accepten el joc democràtic i els acords dels plens, i són incapaços de fer aldarulls, els hi deixem l’espai públic i que es muntin el que creguin convenient. Fina ironia, la de la senyora alcaldessa. Els permet ocupar un espai públic degut a la seva magnanimitat, quan hauria de ser una cosa normal.


I bé? Podríem dir que això és el que hi ha. Que, en quant a esperit (no diré democràtic, que és una paraula massa important per un afer com aquest) de fair-play, em sembla que en trobem més aviat poc a les declaracions citades.

Dues preguntes: Per què no fer una consulta popular? Per què encara no s’ha valorat el cost de la darrera proposició del ple (cobrir la riera en aquest tram) per poder comparar-la amb el cost de la solució alternativa?