Després de donar la meva humil opinió sobre l’acord europeu per reglamentar la durada màxima del treball setmanal a 65 hores hi ha hagut alguna opinió que s’estranya de la meva posició. He de dir que no tinc la veritat absoluta, i que la posició dels que estan contra d’aquest acord em sembla molt respectable. Respectable, però utòpica. I utopia, en termes econòmics, és igual a crisi i augment de l’atur.M’explico. Una economia no és pas una cosa senzilla, és la suma de moltes accions individuals, de difícil previsió. Quan un element important de l’economia (sigui un govern, sigui un banc central) pren una decisió, els milions d’individus reaccionen cadascun a la seva manera, i, de vegades, s’obté un efecte invers al esperat. Es el cas de la reducció obligada del temps de treball que es va fer a França. Per això, una mesura “progressista” va tenir, en realitat, conseqüències “reaccionaries”, és a dir, l’atur va augmentar.
I això per què? Doncs, senzillament, la productivitat francesa no era suficient per absorbir una baixada de les hores de treball amb el mateix sou (que és el mateix que perdre productivitat). Una mesura de reducció del temps de treball ha de ser una mesura pactada dins d’una empresa o dins d’un conjunt d’empreses, tenint en compte la productivitat de l’empresa o del sector, però no pot ser mai una mesura imposada a tot un país.
Per què a Espanya fa falta un creixement del 3 % per produir llocs de treball, i amb un creixement inferior se’n destrueixen, mentre que a altres països, amb un creixement de només un 1 % es creen llocs de treball? La resposta és senzilla: la productivitat espanyola és més baixa. I és més baixa per un nivell de formació del personal més petit i per una producció més basada en la ma d’obra poc qualificada que en indústries o serveis que requereixin una ma d’obra més qualificada.
Per què Espanya té, de manera sistemàtica, un 1 % més d’inflació que el conjunt dels països de l’eurozona? A més de la productivitat més feble, hem d’afegir-hi un dèficit extern molt elevat i una dependència del petroli i del gas més importants.
A tots ens agradaria poder dir que estem a favor “dels drets adquirits que ens ha costat tant d’aconseguir”, ja que és una frase “progressista”. El problema és que l’economia no està per frases boniques, i que podria ser (i ja comença a ser, per desgràcia) que la defensa d’aquests drets adquirits que molts “progressistes” tant s’estimen, tingués com a conseqüència un augment de l’atur i un empobriment general. Es en aquest sentit que el “progressisme” pot ser “reaccionari”.
Se’m dirà que la crisi actual no té res a veure amb això. Però no és així: els països amb més productivitat se’n surten més bé que els altres on, com al nostre, la productivitat és més baixa.
Un altre dia intentarem definir de manera més precisa aquest concepte de productivitat.
4 comentaris:
Ja veig que ets un conservador,no me estranya que parlis aixis i
no siguis tant humil home tot plegat es que ets un jubilat i tens por de que te perillir la jubilacio; tranquil ja treballarem totes les hores que faixin falta perque puguis aixecarte cada dia em tote la teva tranquilitat del mon.
Ja se que le culpa la tenim els traballadors i no les empreses que tot i tenir beneficis marxen ha altres paisos perque aixis poden reduir costos, es ello de un plat al dia i una bicicleta al any, ah! i pobre de tu que obris la boca sino ja saps al carrer, d'aixo sen dui "progresista" o pur i dur "Explotaci�.
Tinc els meus anys i n'he viscut unes quantes, el capitalisma es aixis de fred es com un malt menor o sigui que de tots el sistemes podriem dir que es el menys dolent pero la llastima es que estar en males mans.
Si vostè sabés llegir veuria que mai he dit que la culpa de crisi la tenen els treballadors. Tot el que he dit és que una economia amb una baixa productivitat no pot generar llocs de treball si no és amb un fort creixement. Que jo sàpiga, la productivitat no depen només de les hores treballades. Però d'això ja en parlaré un altre dia.
No entenc que aquest tema es parli dient que ets progressista si estas en contra i conservador si estas a favor. L'impulsor de la mesura ha estat el Regne Unit que té un govern laborista, és a dir d'esquerres i que compta ambv el suport dels influents sindicats britànics. En aquest país a qualsevol cosa en diem progressisme i tinc clar que mentre anem així, sempre etiquetant les coses amb falsos prejudicis no anirem enlloc. Amb això no dic que estigui a favor de la mesura, però val a dir que en fem un gra massa.
La meva qualificació de "progressista" i de "reaccionari" ha estat feta en un sentit irònic, per senyalar que, al meu parer, són termes que tenen un sentit més aviat escàs, però que omplen la boca d'alguna gent.
Publica un comentari a l'entrada