Estic parlant del sol. Ja fa un any que vaig parlar dels cicles del sol, que duren uns 11 anys, i que passen per un màxim i per un mínim de radiació. Aquests cicles es numeren, i es segueixen des de que es varen descobrir les taques solars, cap al 1700: a més taques solars, més radiació. Des de fa pocs anys, a més de seguir les taques solars, es mesura, mitjançant satèl•lits, directament la radiació solar que arriba al planeta que ens aixopluga.
S’ha acabat el cicle 23, i els astrònoms estan esperant el començament del 24. Ja fa un any que les primeres taques haurien d’haver aparegut. Però al dia d’avui el sol encara no en presenta cap. El cicle 24 s’està retardant. Porta un retard d’un any.
I això no ho és tot: l’any passat, al 27 de setembre, hi havia hagut 200 dies amb un sol immaculat sense cap taca, tot un rècord des de l’any 1954.
I encara més, el vent solar està perdent força...
Després d’una activitat solar molt elevada durant el segle passat, sembla que el sol s’està calmant. Si fos així, potser explicaria perquè la Terra no s’escalfa des de fa set o vuit anys. Si aquesta aparent calma durés uns quants decennis, com preveuen alguns científics, potser contrarestarà el temut escalfament produït pels gasos d’efecte hivernacle i tot plegat haurà estat un ensurt.
Seguirem vigilant la radiació solar i, quan el cicle 24 comenci, que començarà algun dia, ja us avisaré.
Mentrestant, em fa l’efecte que l’apagament de lluminàries d’aquest vespre no té en compte que la variació de la radiació solar pot tenir un efecte sobre el clima tant o més important que l’emissió de CO2. Cada vegada hi ha més científics que ho pensen així, contradient el darrer informe de l’IPCC.
Evolució de les taques solars
Dies sense taques del 2008
El vent solar minva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada