No heu llegit malament el títol. Parlo de la gran por que, acompanyada de la primera crisi del petroli, corria pel món l’any 1975.
Fa 34 anys, el 28 abril 1975 la revista americana Newsweek informava:
Hi ha signes amenaçadors de que els patrons del temps de la Terra han començat a canviar dramàticament i que aquests canvis poden conduir a una decadència dràstica de la producció de menjar - amb implicacions polítiques serioses per gairebé totes les nacions. La caiguda de la producció alimentària podria començar bastant aviat, potser només d’aquí a deu anys. Les regions destinades de sentir més el seu impacte són les terres de producció de blat del Canadà i l’U.S.S.R. al nord, juntament amb un número de àrees tropicals marginalment autosuficients - parts de l’Índia, Pakistan, Bangla Desh, Indoxina i Indonèsia - on l’estació dels cultius és dependent a les pluges portades per el monsó.
Les evidències que suporten aquestes prediccions ja s’han començat a acumular tan massivament que els meteoròlegs tenen pressa per comprendre’l. A l’Anglaterra, els pagesos han vist la seva temporada de cultiu es reduïa de més de dues setmanes des de 1950, amb un resultant sobre tot d’una pèrdua de producció de gra calculada en unes 100,000 tones anuals. Durant el mateix temps, la temperatura mitjana al voltant de l’equador ha augmentat d’una fracció de grau - una fracció que en algunes àrees pot significar sequera i desolació. El darrer abril, amb l’aparició més devastadora d’huracans mai enregistrada, 148 ciclons han matat més de 300 persones i causat cinc-cents milions de dòlars de perjudicis a tretze estats dels EUA.
Tendència: Pels científics, aquests incidents aparentment diferents representen els signes d’uns canvis fonamentals en el temps. El fet central és que després de tres quarts de segle de condicions extraordinàriament suaus, el clima de la terra sembla refredar-se. Els meteoròlegs discrepen sobre la causa i extensió de la tendència del refredament, així com sobre el seu impacte específic en les condicions local. Però són gairebé unànimes en la previsió de que aquesta tendència reduirà la productivitat agrícola pel que fa a la resta del segle. Si el canvi climàtic és tan profund com alguns dels més pessimistes temen, la fam que en resultaria podria ser catastròfica. "Un canvi climàtic important forçaria a fer ajustaments econòmics i socials a escala mundial," adverteix un informe recent de l’Acadèmia Nacional de Ciències, "perquè els patrons globals de població i producció alimentària que han evolucionat és implícitament dependents del clima actual."
Una enquesta completada últim any per Dr. Murray Mitchell del National Oceanic and Atmosphere Administration revela una caiguda de mig grau en les temperatures mitjanes de la terra de l’hemisferi nord entre 1945 i 1968. Segons George Kukla de l’Universitat de Colúmbia, fotos de satèl•lit van indicar un augment sobtat i important de la coberta de neu de l’hemisferi nord a l’hivern 1971-72. I un estudi sortit el darrer mes per dos científics del NOAA senyala que la quantitat de radiació solar que ha assolit la terra als estats continentals dels EUA va disminuir del 1,3 per cent entre 1964 i 1972.
Pel profà, els canvis relativament petits de la temperatura i de la radiació solar poden ser lleugerament desorientadors. Reid Bryson, de la Universitat de Wisconsin indica que la temperatura mitjana de la Terra durant les Edats de Gel grans era només d’uns 7 graus més baixa que durant les seves eres més calentes - i que la baixada actual de temperatures que el planeta ha experimentat és ja d’un sisè del camí cap a la mitjana de l’Edat del Gel. Altres consideració el refredament com a tornada a les condicions de la "Petita Edat del Gel", amb hiverns molt rigorosos que es varen fer presents portats a la major part d’Europa i America del Nord entre 1600 i 1900 - anys en que el Tàmesi es congelava tan sòlidament que els habitants de Londres rostien bous sobre el gel i quan vaixells trencaglaços van navegar cap al sud pel riu Hudson gairebé fins a la ciutat de Nova York.
Només que el que causa l’aparició de les grans i de les petites edats del gel segueix sent un misteri. "El nostre coneixement dels mecanismes de canvi climàtic és com a mínim tan fragmentari com les nostres dades," admet l’informe de l'Acadèmia Nacional de Ciències. "No només les qüestions científiques bàsiques estan en gran part sense resposta, sinó que en molts casos encara no en sabem prou per plantejar les qüestions clau."
Extrems: els Meteoròlegs pensen que poden preveure els resultats a curt terme del retorn al que era normal a l'últim segle. Comencen per anotar la lleugera caiguda de les temperatures per tot arreu que produeixen molts centres de pressió a l’alta atmosfera. Aquests trenquen el flux suau dels vents de l’oest sobre les àrees temperades. L’aire estancat produït d'aquesta manera causa un augment de les condicions extremes del temps local, com sequeres, inundacions, períodes secs duradors, llargues gelades, monsons retardats i fins i tot augments de temperatura local - tots els quals tenen un impacte directe en els subministraments alimentaris.
"El sistema mundial de producció alimentaria," adverteix el Dr. James D. McQuigg del NOAA Centre per la Valoració Climàtica i Mediambiental, "és molt més sensible a la variable del temps que ho era fins i tot fa només cinc anys." A més, el creixement de la població mundial i la creació de fronteres nacionals noves fan impossible pels pobles afamats emigrar dels seus camps devastats, com ho van fer durant els passats períodes de fam.
Els especialistes en climatologia són pessimistes sobre que els dirigents polítics facin qualsevol acció positiva per compensar pel canvi climàtic, o fins i tot per contrarestar els seus efectes. Admeten que algunes de les solucions més espectaculars proposades, com fondre el gel de l’Artic cobrint-lo amb sutge negre o desviant els rius àrtics, podria crear problemes de lluny més importants que els que voldrien solucionar. Però els científics veuen pocs signes de que els governants da cap nació estiguin preparats per prendre mesures senzilles com la d’emmagatzemar menjar o d’introduir les variables d’incertesa climàtica a les projeccions econòmiques dels subministraments alimentaris futurs. Quan més llarg sigui el retard dels planificadors, més difícil ho tindran per fer front al canvi climàtic una vegada que els resultats esdevinguin una sinistra realitat.
GRÀFIC: Mapa, ÀREES DE LA TERRA AFECTADA PER CANVI CLIMÀTIC, Fenga & Freyer
I és que el planeta, de vagades es refreda i de vegades s’escalfa. I els científics en treuen molt aviat conclusions, que alguns aprofiten per fer por al personal i, si poden, per treure’n un profit econòmic.
1 comentari:
Si, probablement per la qual cosa es
Publica un comentari a l'entrada