Una altre vegada tornen els socialistes catalans amb la campanya electoral de la por, amb el seu secretari, en Josep Zaragoza, presentant una foto amb cinc dirigents de dretes: L’Ansar, en Bush, en Berlusconi, en Chirac i en Kaczynski. Ells tenen la culpa de la crisi econòmica que estem patint, ens diu el senyor secretari del PSC.
I un, en la seva infinita ignorància, pensa que el senyor secretari del PSC li està prenent el pèl. Perquè dir a aquestes altures que el senyor Bush té la culpa de la crisi financera que ha estat a l’origen de la crisi econòmica i de l’atur que tenim aquí és, com a mínim, un disbarat. Si algú té la culpa de la crisi financera no és el senyor Bush, ni el senyor Reagan, ni la senyora Thatcher, sinó el senyor Clinton. En efecte, aquest president, l’any 1999, va derogar la Glass-Steagal Act de 1933, que era un dels pilars del nou pacte social del president Roosevelt, pel que es varen separar els bancs comercials dels bancs d’inversió.
“L’eliminació de barreres pels serveis financers permetrà a les companyies americanes competir millor dins de l’economia global”, va afirmar l’amic Clinton quan va derogar aquesta regulació. I quan els bancs d’inversió van ser lliures, varen provocar la disbauxa financera que es troba a l’origen de la crisi actual.
I, pel que fa a l’Ansar, és més culpable ell que l’actual president del govern central de la crisi espanyola? Es veritat que el model econòmic que va impulsar per sortir de la crisi del 1993 (que era una crisi socialista) ha portat a la bombolla del rajol. Però, no varen governar els socialistes durant quatre anys i estaven molt satisfets de com anava l’economia i del model del rajol i de l'especulació?
Només de veure la campanya electoral amb la que el PSC ens obsequia, arribo a la conclusió que la gent d’aquest partit ens prenen per més rucs del que som, raó per la qual no els penso votar.
4 comentaris:
aissssssssssss, pero, els has votat algun cop?
Crec que tots amb un xic de cervell en un moment o altre hem votat PSC com a mal menor davant l'espant que provocava l'avenç dels partits espanyolistes, però d'un temps ençà la gent veu molt clar en que s'ha convertit el PSC i a qui realment representa el Montilla. De la decadència a l'ocàs sovint transcorre molt poc temps.
I em direu que votar ERC és una garantia amb el "marrón" que tenen a casa seva amb el Reagrupament.cat. I de CiU que me'n diràs una dreta catalana rancia com ella sola, amb el tira i afluixa de la seva federació. Perqué dels Happy Flowers de IC-EUiA, que sembla que no es volen mullar alhora de prendre decisions serioses i del PPC que millor no parlar-ne. En definitiva el millor és votar amb seny i sense rauxa. Governar no és fàcil i prendre decisions amb una crisis com aquesta tampoc no és fàcil. Tots s'han de mullar però a dia d'avui pocs ho fan. És millor desgastar i treure'n rèdits.
Disculpa autor del darrer comentari, però això que CIU és la dreta catalana més rància no s'ho creu ningú. Només cal observar els fets i els gestos del nostre mai prou poderat govern municipal per veure qui és la dreta més rància (PSOE_PP). S'entenen la mar de bé.
Publica un comentari a l'entrada