Un préstec pel Centre Cultural

Fa tres anys se’ns anunciava al Butlletí Municipal el projecte d’un Centre Cultural, “un edifici gran, modern i funcional, que donarà cabuda a un auditori per a 430 persones, un hotel d’entitats, sales de conferències i un aparcament subterrani amb 202 places”. Aquest Centre Cultural s’havia de construir davant del camp municipal de futbol (el vell, no el que s’està construint), i s’havia de crear un “immens espai públic de prop de 9.000 metres quadrats”. El cost del projecte s’estimava en 15 milions d’euros.

Des de llavors, no s’havia tingut cap notícia del projecte que, per la seva envergadura i el seu cost, semblava dormir el somni dels justos. Alguna partida als pressupostos de cada any (2.125.000 euros l’any 2007, 1.200.000 euros l’any 2008, res pel 2009), però, almenys per l’any 2007, el darrer del que s’han publicat els comptes, no hi ha hagut cap despesa real.

Fins que, fa uns dies, esmorzem amb la concessió d’un préstec de 6 milions d’euros, del Ministeri d’Indústria, que també s’ocupa del turisme, per la construcció d’un equipament sòcio-cultural a Malgrat. Aquest préstec es basa en un real decret d’Iniciativa de Modernització de Destinacions Turístics Madurs d’aquest ministeri. Es tracta d’un préstec bonificat, és a dir, a un interès reduït.

Ara bé, què és una destinació turística madura? Doncs bé, la que tingui almenys tres d’aquestes característiques:

a) Sobrecàrrega urbanística i ambiental.
b) Sobreexplotació de recursos.
c) Obsolescència dels seus equipaments turístics.
d) Escassa inversió del sector turístic privat.
e) Oferta i demanda turística estabilitzada o decreixent.

Quines són les almenys tres característiques del turisme malgratenc que fan que siguem un destí turístic? Probablement Malgrat les compleix totes. I és que el nostre turisme no és només madur, sinó que és estacional i de baix preu. I la sobrecàrrega urbanística i ambiental del poble és molt important, gràcies a la política urbanística d’aquests darrers anys.

El termini màxim per acabar l’obra finançada és de quatre anys. Això vol dir que, molt probablement, aviat tindrem notícies del Centre Cultural, al que, si no es modifica el projecte a la baixa, encara li faltaran uns quants milions d’euros de finançament, que no sabem d’on es podran treure.

Però, encara suposant que es trobin, i, amb la crisi, sembla que la “generositat” de les administracions està desbordada (amb els nostres quartos, no ho oblidem), queda per veure la sostenibilitat econòmica d’una inversió d’aquesta mena i d’aquesta envergadura per un poble com el nostre. Es a dir, abans de llançar-se a fer una despesa tant important esperem que, tal com es va dir quan es va presentar, res es farà abans de tenir una idea clara i realista de les despeses de funcionament que tindrà aquest centre cultural. Despeses que podrien no ser assumibles pel pressupost municipal.

Es clar que sempre queda la possibilitat de que, i no seria la primera vegada, es recorregués, parcial o totalment, a la iniciativa privada.