dimarts, d’octubre 13, 2009

Les Tablas de Daimiel han pres foc

Avui he llegit la notícia que em sembla més important de l’any. No té res a veure ni amb la corrupció del PP ni amb la independència de Catalunya. Es més, sóc conscient que algú pensarà que exagero. La notícia que m’ha impactat és que la torba que es troba sota les Tablas de Daimiel ha pres foc.

S’anomenen tablas fluvials, en castellà, els ecosistemes que es formen pels desbordaments dels rius en els seus trams mitjans, afavorits per la manca de pendents. En català, el mot taula no té, entre les seves accepcions, aquesta definició. Doncs bé, aquests ecosistemes, afartats d’aigua, són el primer graó per la formació de carbó, ja que les matèries orgàniques, al morir, es van enterrant sense que tinguin la presència d’oxigen. Recordem de l’escola que les diferents etapes de la formació del carbó són la torba, el lignit, la hulla i, finalment, l’antracita (un dia, si Déu ho vol, parlaré de d’extraordinària història de la formació del carbó)

Un, que entre les seves experiències professionals ha hagut de lluitar contra incendis importants de carbó vegetal, té una certa idea de l’origen d’aquest tipus d’incendi, que és el mateix que el de les formacions subterrànies de torba: quan el carbó vegetal o la torba, que són dos tipus de carbó relativament semblants per la seva porositat, és a dir, per la seva facilitat de prendre foc sense cap flama exterior, tenen una humitat relativament baixa per la turba, i relativament alta pel carbó vegetal, és a dir, entre el 20 i el 40 %, poden inflamar-se espontàniament. El procés és el següent: es produeix una reacció entre el carbó i l’aigua, que és C + H2O = CO + H2. Aquesta reacció es produeix en llocs on el carbó és de granulometria molt fina, i és una reacció que produeix força calor. Per tant, hi ha punts on el carbó s’escalfa molt i s’arriba al punt d’ignició del CO i del hidrogen, que s’inflamen aprofitant que sempre hi ha una mica d’aire al seu voltant: en el cas de la torba, en comptes de trobar-se dins d’una mar d’aigua d’aigua, aquesta ha començat a desaparèixer al anar-se assecant el terreny, el que ha permès l’entrada d’aire..

Sabrem que el munt de carbó vegetal o el terreny torbós han començat aquest procés quan vegem, sobretot de bon matí, quan l’atmosfera és freda, sortir petites fumaroles, que no són més que l’evaporació de l’aigua degut a l’augment de la temperatura. Llavors només hi ha una manera d’extingir l’incendi: injectar grans quantitats d’aigua per negar el carbó vegetal o la torba, de manera que no quedi gens d’aire entre els grans de carbó, i que les zones calentes es refredin. En el cas del carbó vegetal, aquesta opció, que és la única que podem prendre, té un inconvenient major: el carbó vegetal així amarat d’aigua té una gran tendència a convertir-se en pols, i perd bona part del seu valor comercial. En el cas de la torba, tornem a les condicions en que s’ha format.

Per què les Tablas de Daimiel han pres foc? Doncs perquè els pagesos castellanomanxecs, àvids de millorar el seu nivell de vida, han fomentat l’agricultura de regadiu (fins i tot s’ha vist regar les vinyes) i han perforat milers i milers de pous, molts d’ells sense cap permís de l’autoritat (in)competent que els governa. Han anat pouant l’aigua del subsòl, de manera que fa anys els famosos ulls del Guadiana varen desaparèixer, el que va ser un primer avís, passat per alt per tothom i, especialment, per qui havia d’haver pres les mesures correctores pertinents, i el nivell de la capa freàtica ha anat baixant, el subsòl s’ha anat assecant, de manera que la turba de les Tablas, que tenia un 100 % d’aigua, ha arribat al trist nivell que ha permès aquest incendi subterrani, d’una magnitud molt important. La única solució serà la de tornar a inundar les Tablas, si hi ha medis per aportar una gran quantitat d’aigua a les Tablas (es parla de més de vint hectòmetres cúbics) i limitar l’extracció d’aigua del subsòl, sempre que els agricultors de Castella La Manxa ho permetin. I no oblidem que ells tenen els vots d’aquella regió.

La catàstrofe ambiental pot ser enorme: A més de fer desaparèixer un terreny humit tant important, la quantitat de CO2 que s’enviarà a l’atmosfera serà colossal. Els que creuen que el CO2 és el mal absolut haurien d’actuar. Veurem si s’hi atreviran.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Per qué vas tan lluny? No ens podries il·lustrar de la situació dels aqüifers de la Tordera i la seva sobre-explotació? No va ser per millorar el nivell de vida dels pagesos del voltant, catalans ells, i que va obligar a la macro despesa que va suposar la instal·lació de la dessaladora de Blanes?

ssr ha dit...

Tens tota la raó, però el que passa a les Tablas és l'exemple límit d'on pot arribar aquest tipus d'estupidesa humana. Actualment, a la Tordera, s'està en el mateix camí, però sense incendis de torba, sinó amb la salinització de la capa freàtica. Que ésa una altre tipus de catàstrofe, amb conseqüències que seran importants.

Neus ha dit...

Avui a La Vanguardia hi ha un interessant article sobre les Tablas i que parla precisament de la situació que denuncies al teu post.