Evolució Còsmica

M’agrada llegir al som-hi! els escrits que signa J.E. Són escrits ètics o morals, no ho sé ben bé, i que tracten d’evolucions còsmiques, temes que, si no fos pel som-hi! no els llegiria enlloc més.

M’ha interessat saber que “segons les ensenyances, l’evolució humana en el nostre planeta Terra durant tot un cicle complet (Manvàntana o període d’activitat) està format per set races humanes”. I que “actualment ens trobem en la cinquena sub-raça de la cinquena raça (cada raça té set sub-races), vol dir que, per acabar l’actual cicle, encara hem d’acabar la cinquena raça i seguidament vindran la sisena i la setena races”. No hi he entès res, però ho trobo molt entretingut.

En un dels seus escrits, el corresponent al mes d’octubre del som-hi!, J.E. ens parla dels possibles habitants del planeta Mart, prenent com a base la Contra de la Vanguardia del 10 de setembre, on entrevisten al director de l’Institut per la Cooperació a l’Espai, el senyor Webre, i ens dirigeix cap a exopolitics.com, on s’inclouen fotografies d’humanoides, d’animals i d’estructures a la superfície de Mart, captades pel Rover Spirit, un robot de la NASA. Evidentment, hi he anat i n’he escollit dues imatges de les moltes que conté aquesta web: una d’elles és una estàtua humana, i la segona la cara d’un faraó. D’aquesta segona llegeixo a exoplitics.com que “un zoom revela que a la vora superior de la roca piramidal hi ha la cara d'un faraó egipci que porta el distintiu tocat real que era de forma cònica i pla a la part superior. El faraó està dret davant d'una piràmide. Això constitueix una prova més que l'antic Egipte i l'antic Mart estaven vinculats a una confederació interplanetària en una època anterior a l'any 9.500 aC, quan els elements de les deixalles de l'explosió de la supernova Vela van entrar en el nostre sistema solar, destruint un planeta, trencant Mart i posant fi a la gran civilització marítima de la Terra”. Trobo que l'autor d'aquest comentari té molta imaginació.

He de confessar que, si bé és possible que el planeta veí tingui vida, les imatges d’humanoides, animals i estructures m’han deixat totalment escèptic.

Probablement serà perquè no faig part de les comptades excepcions que entenen “l’Evolució Còsmica que ho transforma tot d’instant en instant per un benefici i glòria espiritual que encara ningú dels que vivim actualment en el nostre planeta no podem imaginar”. I això que m’he empassat els dos toms de Rama (interessant llibre de ciència ficció) que, al final, manté unes tesis semblants.