Ahir va ser un gran dia

Ahir, vigília de Sant Jordi de l’any 2.010, va ser un gran dia pel poble de Malgrat de Mar, comarca del Maresme. Ahir va ser el dia que el progrés va guanyar la partida a l’obscurantisme. Ahir va ser el dia que la serra mecànica va eutanasiar uns arbres malalts, que no tenien cap valor botànic i que, a més, eren forasters. Ahir va ser el dia que, per fi, va quedar obert el camí a continuar vertebrant l’eix, encara que, en una primera etapa, el vianant no podrà gaudir de la vertebració axial. Però això no és problema ja que, mentrestant, quedaran lliures unes superfícies on els artistes locals podran exposar les seves obres pictòriques murals, que de ben segur meravellaran a qui les contempli.

Pels que varen poder veure la parafernàlia muntada per protegir el lloc, amb un munt d’homes armats, que no pensin que es tractava d’un dispositiu com el que acompanyava al dictador cada vegada que visitava Barcelona. No. El dispositiu es va muntar amb el noble objectiu de protegir d’una caiguda a una espècie pròpia de la zona, l’homo malgratensis pujador d’arbres, ja que aquesta espècie té la costum de pujar, encara que ja li hagi passat l’edat de fer-ho, als arbres malalts, sense cap valor botànic i forasters, quan veuen que corren perill.

Proposo que en el jardí tan bonic que diuen que quedarà, un cop l’obra de vertebració s’hagi acabat, s’hi plantin uns arbres ben catalans com són els garrofers. I que cada any, quan surtin les primeres garrofes, el bon poble n’agafi unes quantes i, en ofrena processional, les porti a la Casa Gran, en homenatge a l’Estimada Lideressa i als vuit acòlits que, amb els seus vots, han fet possible que ahir, vigília de Sant Jordi de l’any 2.010, a Malgrat de Mar, comarca del Maresme, fos un dia tan gran.