Ambdues són alcaldesses. S’assemblen en que són més aviat baixes y d’un gruix important: físicament responen a l’adjectiu de rabassudes. Són d’idees fixes i tenen el geni viu: idees clares i lideratge, diuen uns, tossuderia i mala llet, diuen altres. L’una està entestada en obrir València al mar, encara que s’hagi de carregar un barri com el Cabanyal. L’altre vol fer un eix vertebrador cobrint la riera, encara que s’hagi de carregar els arbres de Can Feliciano. L’una ha propiciat una expansió de la seva ciutat basada en l’especulació (la dels terrenys de Mestalla n’és un exemple), l’altra ha basat la seva política urbanística en afavorir una densitat d’habitatges que ha acabat convertint el poble en una entitat suburbial (potser la seva primera actuació en aquesta direcció va ser la fàbrica de l’aigua)
Una ha fet fer un estudi que demostra que el barri del Cabanyal no té cap valor artístic, l’altre ha fet fer un estudi que demostra que els arbres de Can Feliciano no tenen cap valor botànic. Una ha contemplat tranquil•lament com la policia apallissava uns manifestants que, segons el diari ABC, versió valenciana, eren molt violents, encara que a la tele es veiés clarament que eren gent que protestaven pacíficament asseguts. L’altre ha denunciat uns manifestants clarament pacífics acusant-los de violència contra l’autoritat.
Una ha aconseguit que el parlament valencià votés una llei ad hoc per permetre l’enrunament de les cases del Cabanyal que li fan nosa. L’altre ha aconseguit que al carrer Nicaragua es donés l’ordre al director de l’ACA (a qui prèviament, de manera pública i per escrit li havia dit que era un incompetent) de que seguís les seves directrius.
Però no són iguals en tot: una va de vermell, l’altre de negre; una és declara de dretes, l’altre d’esquerres. A una l’han acusat d’haver rebut una bossa Vuitton de la trama Gürtel, a l’altre l’han acusat, al Ple municipal, així com a una altre regidora, d’aprofitar la seves posicions per votar a favor d’un projecte, el de cobriment de la riera, que les beneficien.
Al Cabanyal esperen que el Tribunal Constitucional estudiï el recurs del govern central contra l’enderrocament, i l’alcaldessa diu que esperarà la sentència abans de recomençar l’enderroc, mentre continua comprant cases al barri. A Can Feliciano, les obres començaran la setmana que ve, i l’alcaldessa diu que hi ha molta gent a favor de la canalització de la riera, i demana a la Plataforma que es replantegi la seva postura.
En els dos casos, ni l’una ni l’altre tenen cap flexibilitat per veure que a molts ciutadans no els importa el valor artístic o el valor botànic reals de les coses, sinó que donen molta importància al valor sentimental de les cases i dels arbres. Flexibilitat?, sento que em diuen. Com vols que unes persones rabassudes (baixes i gruixudes) puguin ser flexibles? Potser si s’aprimessin una mica...
9 comentaris:
Molt bona la teva comparativa!!!
l'ACA i l'Alcaldessa se la salten:
La Directiva marc de l'aigua (DMA) és l'instrument -d'aplicació obligada als estats membres de la Unió Europea- per convertir la «nova cultura de l'aigua» en una política concreta que s'ha de coordinar amb la resta de polítiques sectorials.
La senyora regidora de medi ambient va defensar la riera coberta, ja que segons va dir, el tram de Can Feliciano, no és una zona natural, sinó ajardinada.
No vull pensar malament, però, aquesta canalització amb una U de formigó fa pudor, en el sentit literal de la paraula, ja que serà una claveguera a cel obert i, en el metafòric,ja que quan arribin les queixes de la claveguera, la solució serà cobrir-la, temps al temps, penseu que tenim una alcaldessa molt llesta i maquiavèlica.
El paral·lelisme Cabanyal-Arbreda és prou evident.
La llaga em feia mal, quan veient les notícies m'hi varen posar el dit.
Només em puc confortar pensant que l'actuació que es vol dur a terme destruint l'abreda serà un desastre per el poble. A la llarga el temps demostrarà que la Plataforma volia una millora de l'espai, temps al temps.
L'actuació plantejada que malmet aquest espai més que no el millora, és una intervenció IRREVERSIBLE, i cal tenir-ho en compte.
Només desitjo que no es continuï destruint el nostre poble sota la capa del progrés, perquè formigonar no és un acte de progrés de qualitat sino una hipoteca a la futura qualitat de vida del nostre entorn, en detriment de la salut del planeta.
Ja no es pot dir més clar, però sí més alt:
NO A LA DESTRUCCIÓ DE L'ABREDA DE CAN FELICIANO,
NO AL COBRIMENT DE LA RIERA,
PROU AGRESSIÓ AL PATRIMONI LOCAL.
Que ens deixin respirar !!! tanta obra ens ofega!!!
Aloc
dir-ho + alt encara:
- FORA INÚTILS DE L'AJUNTAMENT.
- LA PRESBÍCIA TÉ TRACTAMENT, LA SENECTUT NO.
- LES MÀFIES ACABEN A LA PRESÓ.
- LA DEMOCRÀCIA D'UNS SOBRE D'ALTRES, NO ÉS DEMOCRÀCIA, ÉS PROSTITUCIÓ.
- RECAPTAR VOT BARAT, A LA LLARGA SURT MOLT CAR.
- LA VERITAT ENS FARÀ LLIURES.
- ALCALDESSA DIMISSIÓ!!! PER ARROGANT, CADUCADA I.....
No tenen desperdici les declaracions de la regidora de medi ambient Mª. Lluisa Mérida al darrer número de la revista "Café amb llet" on deixa clar que no sap res de res , no regeix res i a sobre està encantada de la vida de cobrar per donar aquesta lamentable imatge i servei al poble de Malgrat.
Diuen que té estudis superiors o és una llegenda urbana?
http://www.cafeambllet.com/press/?p=8250
referent al comentari anterior:
Mérida respon: “l’ajuntament no té cap prova de que l’activitat sigui contaminant. Qui s’hauria d’encarregar de dictaminar això és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i no l’ajuntament"
Quan els ha interessat desencallar el tema de la Riera, eh que han fet pressió a l'ACA perquè es posicionés? i doncs?
ara no els interessa i no mouran ni un dit.
D'això jo en dic "interessos", i no del benestar municipal precisament.
PROSTITUCIO POLITICA, aixó es el que fan aquesta colla de miserables encoberts per el que en diuen democràcia; i mentrestant estan portant el poble de Malgrat a la miseria........MALGRAT desperta !!!!!!!!!
sr.ssr, ara no ho se , fa temps que no us veig, pero no es que vos fosiu prim,mes aviat, alt, gros,i..
Publica un comentari a l'entrada