L’any sense estiu a Catalunya explicat pel baró de Maldà

Recordem que l’any 1816 va ser qualificat com “l’any sense estiu” a tot Europa i a Amèrica del Nord, degut a l’erupció del volca Tambora. I a Catalunya, com es va viure aquest fenomen?

En termes generals, els testimonis obtinguts per a Catalunya es refereixen a un estiu 1816 amb unes temperatures extraordinàriament baixes. A la ciutat de Barcelona, la manca de calor en els mesos d'estiu era considerat no només com un digne tema de conversa, sinó també com una cosa negativa i poc usual. Recentment s’han descobert registres de temperatura molt antics de la ciutat de Barcelona que ho confirmen: a la figura podem veure els registres mensuals dels anys 1816 a 1820 (les anomalies estan referides al període de referència 1780 – 1815)

El diari del baró de Maldà, que vivia a Barcelona mostra com, en nombroses ocasions, l’estiu era com la primavera, i que això era una sensació estranya i incòmoda (“Caixó de Sastre”).

Compara el baró la temperatura el 18 agost 1816 amb la d'un dia típic de maig. En el 22 d'agost corregeix aquesta opinió i diu que s'assemblava més a abril.

En el seu diari, el baró de Maldà es refereix a les possibles causes d'aquest fred inusual i l'associa a una gran nevada que va tenir lloc al centre d'Espanya el dia 11 d'agost, que després va canviar al 16 de juliol. També va assenyalar que s'havia produït una forta nevada al Pirineu i al nord d'Europa. Aquesta informació no pot ser confirmada per altres fonts però és significatiu que les dues dates previstes pel Baró varen coincidir amb unes temperatures molt baixes registrades a Madrid els 16 de juliol (13,1 ºC) i 11 d'agost (12,5 ºC) a les 7 de la tarda. És possible que la neu fos de fet una pedregada que afectés una gran àrea de l'altiplà central espanyol.

La impressió general d'un estiu inusualment fred es pot confirmar, ja que el Baró registrava tots els dies particularment frescs o freds al seu diari. D’acord amb el baró, els mesos de juliol i agost varen ser particularment freds amb 13 i 10 dies de temps fred, respectivament, mentre que al juny en registrava 5 i al setembre, 4.

Aquesta avaluació reflecteix dos fets de diferent naturalesa:

(1) aquests dos mesos es van registrar temperatures especialment baixes a Barcelona, com es pot veure a la figura.

(2) aquests dos mesos corresponen en general al pic de les temperatures de l'estiu, per tant el clima inusualment fred té un major impacte psicològic, que podria explicar perquè juny i juliol es caracteritzin de manera diferent pel baró, mentre que l'anomalia tèrmica mensual mirada a llarg termini d'aquests dos mesos sembla normal.

Després de l'estiu de 1816, les temperatures inusuals potser no eren tan òbvies, però no deixa de sorprendre que a la costa mediterrània, al mig de la tardor, hi hagués situacions que eren més típiques d'un hivern molt sever: "Com una demostració d’un fred prematur, no només la muntanya del Montseny està coberta de neu, sinó també la muntanya de Montserrat i els seus voltants. A més, sembla que el riu Llobregat està congelat, cosa notable, i és per això que ningú surt de casa", ens explica el baró el 18 de novembre 1816.

A les zones rurals, el fenomen de baixes temperatures tingué un impacte negatiu directe sobre els cultius, ja que va retardar significativament el procés de maduració. En el cas dels cereals, la collita es va veure greument afectada, de manera que els treballadors del camp van haver de seleccionar el gra madur del verd, el que significa que els costos laborals van ser alts.

L'extensió espacial dels efectes anormals en l'agricultura no es van restringir a l’Espanya peninsular, sinó que també les Illes Balears varen patir: "He d'assenyalar com una cosa estranya i que val la pena comentar que durant tot el mes de juny i juliol no va fer gens de calor, amb un aire del mar excessivament fred a causa de la calamarsa que va caure a Mallorca i altres llocs. Aquest fred ha retardat la collita de blat, que va continuar al llarg de juny i fins ben entrat juliol. El blat sec ha hagut de ser acuradament seleccionat del verd, que es va deixar que madurés al camp. A la nostra propietat encara havia blat que es recollia el dia de Sant Jaume (25 de juliol), el que significa que la batuda va ser també tard, perquè no hi havia sol i estava tot el dia boirós i clara tota la nit, tot el contrari del que es necessitava" (Arxius d'Arenys de Mar, Memòries de la Casa Belsolell de la Torre, 1816).

De manera semblant al que va passar amb els cereals, els productors de vi varen notar (a finals d'agost de 1816) que la manca de calor no permetia la maduració del raïm de i que, per tant, que la collita d'aquest any seria pobra tan en termes de quantitat com de qualitat ("Calaix de Sastre", Baró de Maldà , 27 d'agost 1816).