Teatre Auditori. Un anàlisi de cas

En Joan Piña m’ha fet arribar un anàlisi de cas sobre el Teatre Auditori que el nostre Magnífic Ajuntament té pensat construir. Ha fet aquest anàlisi de cas en el marc d’un Màster en gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local, dins de l’assignatura Anàlisi de casos. El seu anàlisi m’ha semblat força interessant, i he de dir que estic d’acord amb gairebé tots els plantejaments que fa. Seria, penso, molt interessant que aquest document, que és relativament curt i fàcil de llegir, estigués a l’abast de la població interessada.

Comença en Joan definint la situació actual de la cultura a Malgrat. Hi veu una degradació continuada. En copio alguns paràgrafs:

Malgrat compta amb un teixit associatiu ric i actiu, que en molts casos són els impulsadors de les activitats culturals del poble. Es compta amb nombroses festivitats i actes culturals interessants, però que de mica en mica es nota com es van afeblint, ja que compten amb poc suport o no són capaços d’adaptar-se als nous temps.

Cada vegada més, des de l’Ajuntament s’ha anat impedint o no afavorint les activitats tradicionals o culturals, d’aquesta manera veiem com festes com la de Sant Antoni Abat o la de la Diversitat s’han perdut tot i comptar amb una gran afluència de públic i història. Per altra banda s’ha intentat recol•locar actes no propis i gens arrelats com són la festa de les bandes de música, que s’emporta una gran part del pressupost de festes. Si comparem amb altres municipis semblants al nostre veiem com Malgrat inverteix molt menys en cultura que la mitjana d’altres pobles. Per tant veiem com es pateix un desgast continu de la identitat del municipi.

Per presentar algunes dades podem dir que l’any 2006 Malgrat comptava amb una renda per habitant de 12.354,22 €, i l’Ajuntament destinava a cultura un 4,28% del pressupost de municipal. Dins el Pla d’Acció Cultural que recentment s’ha presentat a Malgrat s’analitzen aquestes dades i, com ja hem dit, es mostra que Malgrat destina menys a cultura que altres pobles amb dades semblants. Aleshores es pot dir que aquest poble no compta amb bona salut cultural sinó que pateix una recança a invertir en aquest sector.

Malgrat compta amb 88 entitats, menys que altres pobles amb condicions semblants. Tot i això, el poble de Malgrat va destacar per una salut associacionista fora de lo normal (Jordi Pomés (2002) així ho destaca sobretot en el període de 1850 - 1950) que s’ha anat perdent i cuidant poc fins a estar en les dades que veiem avui dia.

Per tant es percep com aquest poble no rep tot el suport cultural que mereix i se’n ressent molt, ja que trobem una població que reclama i vol fer i un ajuntament que retalla i frena.

I és en aquest context que l’Ajuntament vol fer una inversió que, al dia d’avui, s’estima en 15 milions d’euros, i que tindrà unes despeses de funcionament molt importants que, a la data d’avui, ningú ha quantificat. En Joan ens ho resumeix així: El centre que es projecta de fer trobaria un poble amb moltes entitats que en farien ús, però pocs diners per destinar en l’ àmbit de la cultura.

L’origen de l’idea d’un Teatre Auditori ve, probablement del fet que Malgrat compta amb tres entitats dedicades a produir obres de teatre: el grup Germanor, la Fundació La Xarxa, i Tònica Teatral; totes elles amb presentació d’obres i utilització continuada de l’única sala de teatre amb que compta el poble: el Centre Cultural. Altres entitats que fan un ús continuat d’aquest espai és l’esbart dansaire Mar Blava i el Cineclub Garbí.

El Centre Cultural (abans Centre Parroquial) és força nou, però amb les obres de reforma es va retallar considerablement el seu aforament (actualment de 212 localitats, però 112 si comptem que des del pis de dalt quasibé no es veu l’escenari), i tot i això no es va convertir en un teatre ben preparat. Una població com Malgrat necessita una sala de teatre més gran, sens dubte.
Segurament aquesta necessitat va motivar la construcció del centre al que dediquem el treball.

El centre que es projecta, però, no és només una gran sala polivalent de 430 places per a teatre, concerts, cinema, congressos, conferències, etc, amb els annexes com camerinos, cabines de traducció, venda d'entrades, el vestíbul de l'edifici, bar-restaurant, amb un escenari equipat amb caixa escènica per a la utilització de telons i decorats mòbils, així com fossar escènic. També preveu un viver d’entitats, amb els seus locals i magatzems, i sales de conferències.

Tècnicament, sembla, el projecte és molt complet. Però, és necessari? Quina serà la seva rendibilitat, no només monetària, sinó social i cultural? En Joan ens proposa unes qüestions obertes per al debat:

- Necessita Malgrat un centre d’aquestes característiques? Sobretot centrant el debat en les dimensions de l’edifici i utilitats com les sales de conferències, ja que de sales per reunir-se n’hi ha moltes altres (biblioteca, centre cultural, futur arxiu municipal, segon pis de ca la Vídua Sala, etc).

- No hi ha altres prioritats en matèria de cultura i patrimoni abans que una inversió de tants milions en un edifici? Si avui dia no es construeix un molt esperat museu per la població, amb aquest nou edifici fet, encara s’haurà d’esperar molt més.

- Té Malgrat un nivell d’activitat cultural suficient actualment? És digne doncs d’un centre així? Resultarà prou productiva l’inversió?

- Cal fer-lo tot de cop? No es pot construir per parts o mòduls? Si es fes per mòduls permetria en un futur afegir espais com un museu local, més sales per entitats, etc, no és només una qüestió d’estratègia econòmica sinó també d’utilitat i projecció de futur.

Si a Malgrat es poguessin debatre aquests tipus de coses, el debat seria interessant i enriquidor pel projecte del que parlem. Però el clima actual és molt impropi per a un debat serè.

Dono les gràcies a en Joan per haver-me permès llegir el seu anàlisi, del que he intentat fer-ne un resum. Seria una bona cosa per tothom que servís de base per a una reflexió.