La prohibició de les curses de braus

Després de passar una setmana per les muntanyes d’Ourense, lluny de tota remor mundana, i passant molta calor, tornem a la costa nord gallega, ja que als vells ens convé un estiu fresc.

Mentre estava fora, lluny de tota connexió a la xarxa, i amb una cobertura del mòbil més aviat escadussera, he anat llegint els comentaris de tot tipus i pelatge que s’han fet als diversos diaris sobre la decisió del Parlament de prohibir les curses de braus. Al vespre, he pogut veure, allà on hi havia senyal, algunes discussions a la tele sobre aquest tema. Déu meu, quantes bajanades s’han arribat a dir i a escriure!

Com que tothom sembla tenir una opinió sobre aquesta prohibició, aquí dono la meva:

1. Es veritat que la decisió del Parlament té un cert fonament nacionalista. Penso que no es pot, ni s’ha de negar. I gràcies a aquest nacionalisme, la iniciativa popular ha pogut ser aprovada.

2. El sofriment d’un animal com espectacle es signe de gent poc civilitzada. Dir que és un espectacle cultural dóna una idea de què entenen alguns per cultura.

3. Tota norma tendent a reduir el sofriment innecessari dels animals és un escaló cap a una societat més civilitzada.

4. Entenc aquesta norma com un primer pas. Si no s’haguessin “blindat” els correbous, segurament aquesta norma no s’hauria aprovat. Aquest “blindatge”, doncs, s’ha d’entendre com un mal menor. D’aquí un temps, més o menys llarg, els correbous també cauran com una fruita madura.

5. Els que parlen tant de llibertat són els mateixos prohibeixen (i ho trobo molt bé) les lluites de gossos. L’argument que empren per prohibir aquest “espectacle” és, penso, perfectament aplicable a les curses de braus.

En resum, ni antiespanyolisme, ni nacionalisme català, ni ganes de tocar els torrons. La norma aprovada pel Parlament és un primer pas cap a una societat una mica més civilitzada. Estic segur que altres comunitats autònomes faran el mateix.

Pel que fa a la decisió del PP de fer aprovar una llei a les Corts Generals prohibint la prohibició del Parlament, ens dóna una idea clara de les motivacions profundes d’aquest partit, que cada dia que passa em fa més fàstic.