L’augment del preu de l’electricitat

Ens han anunciat un gran augment del preu de l’electricitat per Cap d’Any: un 9,8 %. Ens podem preguntar si aquest augment és raonable, econòmicament parlant, o bé ens trobem davant d’una, diguem-ne púdicament, presa de pel.

Es vol justificar aquest augment en que han augmentat molt de preu els productes energètics. Això serà possiblement veritat per les centrals de cicle combinat de gas i per les de carbó (aquestes, sobre tot, pels 600 milions d’euros que hem de pagar cada any perquè no tanquin les mines nacionals: el famós decret del carbó, que tant d’enrenou ha provocat a Galícia, que té dues centrals de carbó importat que pràcticament no tindran activitat durant un parell d’anys), però no té res a veure ni amb les centrals hidroelèctriques, ni amb les nuclears (si l’urani augmenta al dobe, el preu del kWh produït augmenta només un 3 %), ni amb les renovables, que no consumeixen cap combustible.

També es jvol justificar amb l’anomenat dèficit tarifari, és a dir, la diferència entre el que paguem i el que costa produir l’electricitat.

Les primes a les renovables són també una de les causes que es fan servir per justificar aquest augment, així com la compensació a les centrals tèrmiques que han d’estar funcionant al ralentí per si para el vent o el dia es presenta massa núvol, i les renovables no poden assegurar una producció que satisfaci el consum.

Hem de dir que la comprensió de com està muntat el sistema tarifari espanyol, amb preus regulats per l’estat d’una producció privada és un misteri almenys tan complicat com el de la Santíssima Trinitat. Així i tot, intentarem veure si en traiem alguna cosa intel•ligible. Per això examinarem els punts següents:

- Com s’estableix el preu de l’electricitat
- Què és això del dèficit tarifari
- Els costs de la producció d’energia

Per començar, i per no allargar massa aquesta entrada, presentarem uns gràfics que mostren com ha variat el preu que paguem per l’electricitat, i com estem situats respecte als països del nostre entorn. Pel que fa al primer, tindrem la primera sorpresa: en moneda corrent, des del 1996 fins al 2009 (13 anys), l’electricitat només s’ha apujat d’un 13,2 %, però, com que la inflació d’aquest mateix període ha estat del 41,7, en moneda constant resulta que el preu que paguem per l’electricitat ha baixat un 20,1 %, segons dades que trobem a l’avanç de l’informe 2009 de UNESA.

En aquest mateix informe hi veiem que els particulars paguem un preu per l’electricitat que es troba prop de la mitjana del que es paga a Europa, mentre que els industrials paguen l’electricitat més cara que la mitjana europea.

En properes entrades seguirem examinant la qüestió.