La variació natural de les temperatures

Si prenem les dades de les temperatures dels testimonis dels cilindres de gel (ice cores) de l'estació antàrtica de Vostok dels darrers 400.000 anys, observem que hi ha hagut quatre glaciacions des de llavors. Actualment ens trobem en un període interglacial. Els anteriors períodes interglacials van ser fa aproximadament 125.000 anys, 280.000 anys, 325.000 anys i 415.000 anys. Tots ells van ser més calorosos que l'actual, com es pot veure a la figura. La durada típica d'un període glacial ha estat de 100.000 anys aproximadament, mentre que els períodes interglacials han durat entre 10.000 i 15.000 anys.

Si ara detallem les temperatures de l'actual període interglacial, que va començar fa uns 13.000 anys, prenent les temperatures dels testimonis dels cilindres gel de Grenlàndia (Gisp 2), observem al final del Dryass recent, que va acabar cap el 8.200 a.C., un període fred que va durar 400 anys, de 6600-6200 aC , l'escalfament anomenat minoic, l’escalfament anomenat romà, el període càlid de l'edat mitjana i la Petita Edat del Gel. Tenint en compte l'escalfament des de l'any 1900 (últim any amb dades disponibles de Gisp 2), que hem representat com a línia de punts, les temperatures dels gels de Grenlàndia han estat més elevades que les actuals en diversos moments del període interglacial en el qual ens trobem.

Totes aquestes variacions de temperatura, tant les de les glaciacions com les de l’actual cicle interglacial (més o menys fins l’any 1.900 d.C.) les podem considerar com variacions naturals.

Sabem que les temperatures de Grenlàndia no representen totalment les temperatures globals. No obstant això, llevat de l'excepció de l'Antàrtida i de les zones que l'envolten, que tenen moltes vegades una tendència oposada per variacions del període interglacial, les temperatures de Grenlàndia central tendeixen a reflectir la temperatura global de la resta del planeta.

És interessant observar que, durant els últims 4.000 anys, la tendència de la temperatura de Grenlàndia representa clarament una disminució, el que podria ser l'indici de l'arribada d'una nova glaciació. Hem indicat en blau la recta de regressió d'aquestes temperatures entre els anys 2.000 a.C. i 1.900 d.C.

També és interessant observar que, en aquests últims 4.000 anys, s'ha produït un escalfament cada aproximadament 1.000 anys. Ara fa uns mil anys del darrer, l’escalfament medieval. D'aquí que molts escèptics sobre la influència antropogènica de l'escalfament global afirmin que ens trobem en el següent cicle d'escalfament, ja que l'últim es va produir a principis de l'anterior mil•lenni. A la vista d'aquestes dades, no és impensable que hi hagi una part natural i una altra antropogènica en l'actual escalfament global.