L’evolució de l’atur a Malgrat, tal com es pot veure al gràfic, dóna una trista imatge de la crisi. Abans del 2008, el nombre de malgratencs inscrits a l’atur era d’una mica més de 600 a l’estiu i d’uns 1000 a l’hivern, amb un promig d’uus 800. A partir del 2009, a l’estiu el nombre de malgratencs inscrits a l’atur és d’uns 1.400, xifra que passa a 1.800 durant els mesos d’hivern. El promig s’ha multiplicat per dos.
Observem que, entre estiu i hivern la diferència és la mateixa, abans i després de la crisi, unes 400 persones. L’augment de l’atur ha sigut d’unes 800 persones.
Podia Malgrat tenir unes xifres menys dramàtiques? Difícil de dir. Però si des de l’Ajuntament s’hagués apostat fa anys per crear una petita estructura amb la finalitat de buscar indústries que s’instal•lessin al poble, probablement s’haurien pogut reduir. Però l’aposta que s’ha fet des de fa més de dues dècades ha estat la de la requalificació per afavorir la construcció. S’ha apostat per la construcció i el turisme. El resultat el tenim a la vista. És el que té apostar-ho tot a una sola carta: quan les coses van malament, l’embull es desfà. I menys mal que el turisme segueix contractant al període d’estiu les 400 persones que contractava abans de la crisi.
Si fes més de vint anys que jo fos la primera autoritat civil d’aquest poble, tindria, a la vista d’aquestes xifres, una sensació de fracàs.
Dades: Ministeri de Treball
6 comentaris:
homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, tots els municipis son un fracàs.
poca simpatia tens per la campoy.
un petit record...... el primer que va fer la campoy va ser impulsar la zona industrial de malgrat. cada cosa al seu lloc.
El fet d’impulsar una zona industrial al principi d’un mandat, ara fa uns quants anys, és una bona cosa, però lluny de ser suficient per una acció eficaç per atreure empreses a una localitat. Per fer-ho, s’ha de tenir una acció constant al llarg del temps, amb una petita estructura que mantingui contactes amb empreses, que treballi per veure que s’ha de fer al poble per fer-lo més atractiu per l’instal•lació d’indústries, en fi, una actuació continuada. Això és el que no s’hauria d’haver fet i no s’ha fet. I aquí tenim els resultats.
Aquest tipus d’actuació local es fa molt a altres països. Les autoritats podrien aprofitar d’algun viatge a Seynod per veure el que fan allà.
i que em dieu de la Henkel? que ha fet aquesta senyora perque les instal.lacions funcionin sigui Henkel o altres empreses.
Molt Polígon industrial per vacil·lar, però algú sap quants llocs de treball reals s'hi han creat. Molta nau i poca gent és el que tenim.
L'únic afany de la Campoy ha estat requalificar terrenys i farcir el poble d'immobiliàries i bancs, tot fet a l'estil PSOE. Un Malgrat Centre desertitzat amb carrers vuits tot l'any, un Malgrat Nord sobre-densificat i un Malgrat sud desproveït de tota mena de serveis menys petanca.
Resumint: tot el que ha grapejat aquesta dona ho ha espatllat i sense excepcions. Tot científicament descompensat. Tot barroerament mal fet.
A que espera el poble a fotra-la fora d'una vegada? almenys es podria provar com ho fariem els altres partits.
Jo flipo!. Què penses que hi van a fer aquesta gent a Seynod? sinó vacances i a estrenar modelets d'alta costura.
No es poden demanar peres a l'om. On no n'hi ha no en pot rajar per molt que ho maquillis amb els afaits més cars del mercat.
- Com es millora una Vega o una Campoy?
- Resposta: És impossible, és matèria d'enderroc i com a tal, s'ha de llençar directament a la deixalleria, amb la sorpresa de què no trobaran res per reciclar.
Publica un comentari a l'entrada