divendres, de desembre 30, 2011

Ocupació pública a Espanya


Molt interessant l’estudi que acaba de publicar la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l’evolució de l’ocupació pública a Espanya, i que reprodueixo, ja que no és massa larg. Llegint-lo tenim una idea més ajustada del perquè s'han de fer retallades a la funció pública.

Al llarg del període expansiu 2000-2007, el nombre d’empleats en l’aparell del conjunt de les administracions públiques a Espanya ha augmentat el 27%, el creixement més elevat dels països membres de la UE-27 juntament amb el de Grècia, però molt en línia amb l’augment registrat en el sector privat.

En canvi, Espanya és l’únic gran país europeu on l’ocupació al sector de les administracions públiques ha crescut durant el període de crisi econòmica 2008-2011 (12,3% acumulat en dos anys i mig). Per contra, al conjunt de la UE ha caigut el -1,8%, a França el -5,8% i a Alemanya el -0,2%. Fins i tot les economies endeutades del sud d’Europa com Itàlia, Grècia i Portugal, han reduït aquesta ocupació els darrers anys, com es pot veure al gràfic següent, que inclou l’administració pública, la seguretat social i les forces armades, però que no inclou sanitat, educació i serveis socials públics.


En termes absoluts, el nombre d’ocupats a l’aparell administratiu del sector públic espanyol ha augmentat en gairebé 460.000 persones al llarg de la darrera dècada, passant de 966.000 persones el 2000 a 1.425.750 el 2011, dels quals 156.000 llocs de treball s’han creat a partir del 2008.

Mentrestant, l’ocupació a la resta de sectors econòmics ha registrat un fort ajustament durant la crisi, especialment a Espanya, on ha caigut el 12% acumulat entre el 2008 i el primer semestre de 2011, com ho podem veure al gràfic següent.



Una altra magnitud de gran rellevància per analitzar la dimensió de les administracions públiques i on també es poden observar àmplies diferències en les trajectòries que han seguit els països a Europa, és la despesa de personal del conjunt del sector públic (inclòs la sanitat, l’educació i els altres serveis socials). Per fer una anàlisi comparativa per països es divideix la massa salarial d’aquest col·lectiu pel nombre d’habitants de cada país.

A Espanya, el cost que representa l’ocupació pública ha registrat un creixement nominal del 68,5% durant la darrera dècada, passant dels 1.600 euros per habitant l’any 2000 a 2.700 euros el 2010, amb una diferència positiva de més de 320 euros en relació al cost que suporta un ciutadà alemany. Aquest augment és sensiblement superior al registrat per la majoria de països europeus (Alemanya, França, Itàlia i Portugal), que no han sobrepassat el 30% acumulat.

Descomptant l’evolució de la inflació, la variació real del cost per habitant a Espanya ha estat del 35%, mentre que a Europa dels 27 l’augment ha quedat per sota del 13%, i a Alemanya ha estat negativa en línia amb la moderació dels salaris reals al sector privat.

Conclusió

La dimensió del conjunt de les administracions públiques espanyoles ha experimentat un accelerat creixement durant la darrera dècada i ni el context de crisi econòmica ni la necessitat obligada de reduir el dèficit públic han frenat la tendència ascendent. Tot i que la dimensió de l’aparell administratiu públic encara és inferior al d’Alemanya o França, el fort augment del seu cost de personal no és justificable sinó va acompanyat d’una major productivitat.

La Cambra manifesta la necessitat de que l’aparell administratiu, que no és prestador final d’un servei, freni la inèrcia ascendent i, a més, procuri guanyar eficiència perquè contribueix directa i indirectament a augmentar la productivitat del conjunt de l’economia, pública i privada. Només així s’evitarà el risc de que en el futur augmenti la pressió fiscal que suporten treballadors i empreses per finançar una administració pública sobredimensionada i relativament poc eficient.