La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit que l’aplicació retroactiva de l’anomenada doctrina Parot (que dedueix les remissions de pena del total de la condemna i no del màxim que es pot estar a la presó) és il·legal. Per tant, molts empresonats, entre ells terroristes, violadors, etc., sortiran aviat de la presó.

Els diaris de la caverna titllen la sentència d’afront a les víctimes i d’injustícia. La senyora Aguirre, presidenta del PP de Madrid, ha qualificat aquesta sentència d’infame. El senyor Rajoy Brey, president del govern, ha dit que aquesta sentència era injusta i equivocada. Ara mateix hi ha una manifestació a Madrid, amb el lema “Justícia per a un final amb vencedors i vençuts”, que el PP recolza, però el senyor Rajoy Brey afirma que no és una manifestació contra la sentència del TEDH.

És realment impressionant la capacitat que tenen alguns polítics per fer una cosa i afirmar exactament la contrària. El senyor Rajoy Brey que, com a bon gallec, no se sap mai si puja o si baixa, n’és un especialista consumat.

Escoltant els uns i els altres, analitzant les declaracions, no ja de polítics, sinó de jutges, sobre aquesta sentència, he arribat a la conclusió que és una sentència ajustada a dret, encara que no m’agradi. És ajustada al dret que hi havia abans de l’any 1995, època en que aquests criminals varen ser jutjats. Si a algú s’ha de culpar d’aquesta sentència no és als jutges del TEDH, sinó als polítics que no van canviar la legalitat espanyola des de la mort del dictador fins l’any 1995.

El que sorprèn, si això ens pot sorprendre a aquestes altures, és que aquests que insulten el TEDH perquè ha pronunciat una sentència que no els agrada són els mateixos acusen de deslleials els que s’atreveixen a expressar la seva disconformitat amb algunes sentències de Tribunal Constitucional.