dimecres, de febrer 19, 2014

El comissari Almunia i el referèndum suís

El comissari europeu Joaquín Almunia ha manifestat que el referèndum suís per limitar l’entrada de treballadors de la Unió Europea al seu mercat laboral “qüestiona la llibertat democràtica”. Els diaris no afegeixen res més, de manera que ens quedem sense saber què vol dir exactament el comissari. Segurament que el resultat del referèndum suís li ha fet poca gràcia, però si es fessin referèndums d’aquest tipus al països de la Unió, probablement s’obtindrien resultats com el que s’ha obtingut a Suïssa.

Si una cosa té Suïssa és llibertat democràtica. Si el senyor Almunia no la veu, probablement sigui que, per ell (com per tants altres socialistes) la llibertat democràtica ha consistit en treure de les seves poltrones als del règim franquista per posar-s’hi ells, amb l’excusa de que no eren democràtics, i, un cop instal·lats, passar-se per l’engonal l’opinió del poble que, com tots sabem, no està preparat per opinar.

Ja m’agradaria que una Catalunya independent tingués la llibertat democràtica que té Suïssa. Però ho veig molt complicat. No perquè no es pugui fer, sinó perquè els principals responsables de la política catalana mai no han demostrat cap interès per democratitzar la vida catalana (la llei electoral catalana dorm des de fa trenta anys, la llei de consultes ara es vol aprovar de pressa i corrent, quan s’hauria d’haver aprovat fa anys, si realment es volia fer servir per consultar el poble) ni per lluitar contra la corrupció dels seus propis partits.

Penso que, per desgràcia, l’opinió del comissari Almunia deu ser la mateixa que la de molts responsables polítics espanyols i catalans, que semblen, almenys els fets ho confirmen així, que no tenen cap confiança en l’opinió del poble. A Malgrat, i és un exemple més de la manca de llibertat democràtica que practiquen els nostres dirigents, mai es va preguntar què volien els malgratencs per l’arbreda de can Feliciano, no fos cas que l’eix vertebrador anés a fer punyetes...

És clar que la culpa és nostra per votar-los. De fet, cada vegada que el senyor Almunia s’ha presentat a una elecció, l’ha perduda. Potser per això és tant refractari a que el poble expressi la seva opinió.