Es parla molt de la nova llei d’educació del
ministre Wert. Pel que hem llegit es tracta d’una llai d’educació que fomenta més
la competència cognitiva (dit més clarament, el saber coses) que les
habilitats de raonament. Tal com van les coses actualment, els que no tinguin
molt desenvolupada aquesta capacitat de raonament ho tindran malament per poder
guanyar-se la vida correctament, ja que “les empreses ja no busquen
treballadors amb les habilitats aritmètiques d'un dependent de comerç, sinó la
capacitat de treballar amb altres en problemes, i la de veure l'aplicabilitat de
les idees matemàtiques per a problemes comuns i complexos”, al menys pel que fa
a les matemàtiques i les ciències. La llei del ministre Wert sembla massa
tradicional, massa enfocada a una economia com la que ham tingut fins fa pocs
anys.
S'identifiquen com pràctiques tradicionals:
escoltar la lliçó del professor, memoritzar fets, fórmules i procediments, o
treballar problemes. Com pràctiques modernes: treballar en grups petits, donar
explicacions, i relacionar el que s'ha après amb la vida diària dels estudiants.
Un estudi publicat fa uns mesos, Teaching Practices and Cognitive Skills, és molt interessant per aclarir les idees sobre
el tema, sempre complicat, de l’ensenyament. Aquest estudi, fet sobre uns 6.000
estudiants americans d’un nivell semblant a segon d’ESO, per classes de
matemàtiques i de ciència, estudia les notes parcials sobre les capacitats de
raonament, de coneixement factual (saber coses) i de competència per resoldre
problemes rutinaris, tant per un ensenyament “tradicional” com per un
ensenyament “modern”. Resumim els resultats:
Hi podem veure les diferències entre els dos
sistemes d’ensenyament. El "tradicional" és netament insuficient en capacitat
de raonament, que és la que té més probabilitats de ser útil pels estudiants
quan busquin feina. Però l’ensenyament "modern" és també insuficient, ja que moltes coses s'han de saber. La
conclusió podria ser que hauríem de donar més importància als mètodes moderns (el
que no vol dir que s'oblidi el mètode tradicional, que també és important). Això
requereix donar més espai a les activitats de raonament i a la resolució de
problemes que no siguin massa senzills. Que, pel que hem pogut llegir, no
facilita pas la llei Wert, amb les seves revàlides i amb els seus currículums. No sembla pas una llei per preparar
el futur del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada