Ha fet molta remor, i
continua fent-ne, la reacció dels prebosts valencians del Partit Popular més
ranci a la definició que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a la seva edició
on-line del Diccionari Normatiu Valencià fa de la paraula “valencià”, a la seva
accepció número 2:
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és una
institució estatutària de caràcter públic creada per la Generalitat Valenciana
i adscrita a Presidència. Té per objecte determinar i elaborar la normativa
lingüística del valencià, “però no perquè la nostra llengua no tinga tal
normativa, ben al contrari, el seu procés de normativització va cristal·litzar
ara fa set dècades per mitjà de l'acord ortogràfic denominat Normes de Castelló, que l'any 2007
commemorarà el 75 aniversari”.
Doncs bé, el senyor
Albert Fabra, president de la Generalitat, ha trobat que aquesta definició de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua no li convenia. Ha consultat el Consell Consultiu que
li ha dit que aquesta definició és contrària a l’Estatut d’Autonomia de la
Comunitat. Aquest Estatut parla del valencià com a idioma al seu article 6, que
diu això:
Article sext
- La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és
el valencià.
- L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat
Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat.
Tots tenen dret a conéixer-los i a
rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
- La generalitat garantirà l’ús normal i oficial
de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne
el seu coneixement.
- Ningú no podrà ser discriminat per raó de la
seua llengua.
- S’atorgarà especial protecció i respecte a la
recuperació del valencià.
- La llei establirà els criteris d’aplicació de
la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.
- Es delimitaran per llei els territoris en els
quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra, així com els que puguin
ser exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana.
- L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.
Un es pregunta on es troba el problema. A l’Estatut
no es diu enlloc que el valencià sigui una llengua exclusiva de la Comunitat
Valenciana, per molt que els esperits més rancis del PP valencià ho pensin. El
que passa és que aquesta posició ha donat vots, almenys fins ara. I com que el
PP té moltes possibilitats de perdre les properes eleccions, han trobat
aquest argument per intentar arreplegar algun vot més.
A mi em fa l’efecte que els del PP valencià
fan el mateix que va fer l’església catòlica amb en Galileu, quan va voler fer
passar la religió per sobre de la ciència. Aquí es vol fer passar la política
(la política més roïna) sobre els criteris científics dels lingüistes. Tal com
va fer en Rajoy amb l’Estatut de Catalunya que, per poder-lo tombar, no va dubtar
en tirar per terra la credibilitat del Tribunal Constitucional, en Fabra ha fet
el mateix amb la del seu Consell Consultiu. Fa falta tenir molta barra per
carregar-se les institucions per tal d’obtenir un benefici polític.
Arribo a la conclusió que per ser del PP a la
Comunitat Valenciana només fan falta dues condició: ser un ignorant i un barrut
(aquesta conclusió també és vàlida pel PP en general, no només el valencià).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada