El passat 13 de desembre es va fer públic que
Eurovegas finalment no s'instal·laria a Madrid. Aquest projecte anunciava
xifres marejants, amb una creació de llocs de treball que oscil·lava entre els
50.000 i els 250.000, segons qui ho expliqués, el dia en què ho feia i el que
cadascú entenia per llocs de treball indirectes. Encara que no es van fer
públics tots els aspectes de les negociacions que es van dur a terme, sembla
que contemplava una flexibilització de la llei antitabac, la reducció de
l'impost sobre el joc, barreres a l'entrada de competidors dels nous casinos,
reducció de les contribucions socials, etc.
Després d’aquest, diguem-ne, fracàs, sembla
que tant el govern central com el de la Comunitat de Madrid fan ofertes a
Barcelona World perquè s’instal·li a la capital del regne, oferint-li, pel que
diuen, les mateixes condicions que havien ofert a Eurovegas.
Ens podem preguntar si realment els beneficis
d'Eurovegas o de Barcelons World compensen tots els beneficis que s’atorguen a
negocis com aquests i tots els inconvenients que aquest tipus de negoci
produeix. Aquests complexos inclouen no només casinos sinó també hotels,
centres de convencions, etc. Qui hagi estat a Las Vegas es pot fer una idea
aproximada del que es plantejava construir. Com gairebé sempre, tant els
beneficis com els inconvenients es poden quantificar, encara que les autoritats
no tinguin cap interès que la gent accedeixi fàcilment a aquestes
quantificacions.
Hi ha un blog molt interessant, Nada es Gratis,
que intenta presentar dades econòmico-socials quantificades perquè el lector
pugui tenir les idees el més clares possible. Avui té una entrada que discuteix
els beneficis i els inconvenients d’aquests macrocasinos.
El primer que convindria preguntar-se és si hi
ha efectes dels casinos sobre l'ocupació i el creixement econòmic de la zona on
es situen. Un dels pocs estudis que hi ha sobre l'efecte dels casinos sobre el
creixement econòmic és de Walker i Jackson. Utilitzant un panell amb dades dels Estats Units a
nivell d'estat entre 2001 i 2005, estudien si els ingressos per joc causen el
creixement econòmic d'aquests estats. Les dades els porten a rebutjar clarament
aquesta hipòtesi. Troben que l'efecte positiu que puguin tenir els casinos
seria a curt termini i desapareixeria en pocs anys. A més, l'increment en el
nombre d'alternatives, incloent el joc en línia, ha fet que l'efecte dels nous
casinos sigui menys important que abans, atès que en gran part ocuparien un
mercat que altres empreses haurien ocupat igualment.
Els casinos tenen altres efectes que s'han de
tenir en compte. Per exemple, Grinols i Mustard, utilitzant dades per als
Estats Units a nivell de comtat entre 1977 i 1996, analitzen el seu efecte
sobre la delinqüència. La seva estratègia d'identificació es basa en l'obertura
dels casinos als Estats Units a principis dels 90. Els seus resultats mostren
que els nous casinos van augmentar el nombre de delictes entre un 5% i un 30 %
segons el tipus. Als comtats amb casino augmenten els assalts amb agreujants,
violacions i diversos tipus de robatori.
Així , estimen que als 178 comtats dels Estats Units en què hi ha casinos, el
cost per habitant relacionat amb l'increment de la delinqüència seria de
l'ordre de $ 75 a
l'any (en dòlars de 2003).
Els resultats mostren també que els efectes
creixen durant els primers tres o quatre anys, especialment pel que fa als delictes violents. Els autors interpreten aquests efectes retardats del delicte per
l'efecte en direcció contrària del casino sobre l'ocupació. Així, a curt
termini, els llocs de treball originats pel casino podrien reduir el crim però
en menys de quatre anys aquest efecte es diluiria. També expliquen que els
estudis clínics estimen entre 2 i 4 anys el temps en què la ludopatia esgotaria
els recursos dels que la pateixen i els portaria a delinquir. Després de 5 anys
hi hauria un augment del 8,6% dels delictes contra la propietat i del 12,6%
dels delictes amb violència que s'haurien degut a l’obertura dels casinos.
Finalment, és important destacar que l'obertura dels casinos no afecta la
delinqüència en comtats adjacents, el que descartaria la hipòtesi que els
casinos només desplacen crim ja existent.
Els nombrosos efectes negatius dels casinos
qüestionen l'interès de la instal·lació d’aquest tipus de negocis. Però també
tenen alguns efectes positius. D'una banda, hi ha els ingressos fiscals
relacionats amb el joc (en la mesura que els macro- casino no desplacessin
simplement altres activitats), que en el cas de Madrid haurien estat magres com
a resultat de la reducció de l'impost al joc. L'altra, el centre de convencions
que es planejava construir podria tenir efectes positius al convertir a Madrid
en un centre europeu en aquest mercat i contribuir a potenciar la imatge de la
ciutat. Però si aquest és el veritable efecte positiu un es pregunta si no es
podria haver aconseguit el mateix sense la presència dels casinos. El problema
és que abans s’hauria construït un centre de convencions finançat per la caixa
d’estalvis local, però ara això ja no és possible, de manera que la construcció
dels casinos es podria considerar com una font alternativa de finançament.
Amb totes aquestes dades, estem més armats per
decidir si som o no partidaris de la instal·lació de Barcelona World a
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada