dijous, d’abril 10, 2014

El conflicte català i la teoria dels jocs


El senyor Reinhard Selten té una edat venerable, 83 anys, i és premi Nobel d'economia. Li van donar el premi per la seva contribució a la teoria dels jocs, que ha esdevingut tot un clàssic de l'economia i que, avui dia, n'és una branca més. No es tracta tant de jocs sinó d'estratègies a les relacions econòmiques o a les relacions entre negociadors. Va començar estudiant el pòquer i els escacs, on es fan servir estratègies basades en el que farà la part contrària.

No és la primera vegada que aquest venerable senyor fa al·lusió al conflicte entre Catalunya i Espanya, i ho va tornar a fer fa uns dies a la Contra de la Vanguardia. El que va dir és molt raonable, però probablement no serà entès ni pels unionistes ni pels sobiranistes. Va dir, senzillament, que s'havia de negociar. Però que s'havia de negociar sobre elements racionalitzables (i, per tant, quantificables), i no sobre sentiments.

Té raó el senyor Selten. De la part catalana encara no he vist una llista de reivindicacions racionals, clarament especificada, on es detalli això que, genèricament, s'adjectiva com que Espanya ens roba, no ens respecta, no vol admetre la nostra diferència, ens vol castellanitzar, i que no són més que emocions. Probablement no es vol oficialitzar aquesta llista ja que, pel sol fet de publicar-la, moltes pretensions independendistes, basades només en emocions, es veurien defraudades. I això a alguns no els hi convé.

De tota manera, si aquest conflicte té solució, s'haurà de negociar. I, per negociar, val més tenir les idees clares i explicar-les bé. Negociar ens pot portar a una solució que sigui bona per les dues parts. No negociar donarà lloc a moltes dificultats pels ciutadans, tant espanyols com catalans. Però negociar sobre coses racionalitzables i, per tant, quantificables, no sobre emocions. Un president de govern no pot dir que estima a Catalunya, ja que cau en el ridícul més espantós i demostra que no té cap interès per trobar una solució. Si tingués el més mínim interès per buscar una sortida al problema faria referència a fets concrets, com el de l'ensenyament en català, problema important dins d'aquest conflicte.

El problema és que, per negociar d'aquesta manera fan falta polítics que siguin estadistes i que entenguin que tots han de cedir. Ara mateix, de polítics d'aquesta mida no en veig ni d'una banda ni de l'altre. Això pot acabar malament.