dimecres, de març 09, 2016

Democràcia bananera

El passat 26 de febrer el senyor Lluis Racionero publicava un article al diari que començava dient: “l’explosió de corrupteles que ens depara aquesta democràcia bananera que va instaurar en Felipe González...”

L’altre dia, al Congrés dels Diputats, el líder de Podem acusava a Felipe González de terrorisme d’estat durant el seu mandat. Possiblement tingui raó, però, des del meu punt de vista, és intranscendent. Si hi ha algun primer ministre o president executiu d’un estat que no hagi fet o consentit d’alguna manera terrorisme d’estat es deuen poder comptar amb els dits d’una mà, sobretot quan el país on governen hi ha accions terroristes continuades, com era el cas quan governava en Felipe.

En canvi, el que diu en Lluis Racionero em sembla molt més greu. El llegat d’en Felipe González és la democràcia bananera que actualment encara continuem sofrint.

Una democràcia de qualitat es defineix perquè els tres poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial) són independents. No parlarem del poder legislatiu, que no existeix, ja que, amb la llei electoral actual, amb llistes tancades, els legisladors no tenen cap autonomia.

Quan l’any 1985 el PSOE, aprofitant la seva majoria parlamentària va reformar la Llei del Poder Judicial, el govern dels jutges va passar a ser elegit pels polítics, de manera que són aquests els que trien la majoria del Consell General del Poder Judicial, la independència del poder judicial es va acabar. En aquell moment és quan diuen que l’Alfonso Guerra va pronunciar la cèlebre frase: “Montesquieu ha muerto”.

Un segon símptoma de que estem vivint en una democràcia bananera és el clientelisme. Les obres públiques, les subvencions, el diner públic, en fi, es reparteixen de manera incontrolada no a qui els mereix, sinó a qui és més amic. I això, que a Espanya i a Catalunya ve de molt lluny, una democràcia de qualitat ho podria haver parat, però els socialistes van escollir continuar les coses com eren durant la dictadura, i es varen apropiar de tots els organismes reguladors, que, contràriament al que passa als països que tenen una democràcia de qualitat, no són independents.

Des de que va governar en Felipe González, la manera com el poder es va exercir, y com continua exercint-se actualment és la ocupació pels partits majoritaris de les institucions i una acció política marcadament clientelar i, per tant, corrupta. Aquest és el trist llegat d’en Felipe González i que els presidents del govern que l’han seguit no han volgut corregir, ja que el sistema els convenia perfectament : una democràcia bananera.