I els polítics, callant

El president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, ha alertat que hi ha encara un dèficit de credibilitat sobre la capacitat d'Espanya de complir els objectius de dèficit, entre altres coses per l'existència de debilitats institucionals de disciplina fiscal, i ha recalcat que, en canvi, el que es necessita és seure a elaborar un pla pressupostari realista i creïble a mitjà termini. A la figura podem veure els deutes públics dels diferents països en relació amb la prima de risc, i la “línia de credibilitat”.

Un símptoma d'aquesta desconfiança és que Espanya té una prima de risc (actualment en 131 punts bàsics) similar a la d'Itàlia, tot i tenir menor nivell de deute, més marge d'ingressos i una economia més dinàmica. Aquesta manca de credibilitat ve per una sèrie de factors que tenen a veure amb el passat, però també amb el futur.

I és que les estimacions realitzades per l’AIReF en un escenari sense canvis normatius, com el que viu Espanya amb un Govern en funcions, mostren un dèficit estructural al voltant del 2,5% del PIB el 2018.

Pel que fa a la càrrega del passat, Espanya no té un historial de superàvits suficients per aconseguir un deute sostenible, que eren “només” del 2% aproximadament els pocs anys que els comptes públics van tenir superàvit, just abans de la crisi, el que s'uneix al progressiu creixement del deute públic espanyol al llarg de la crisi, que ha sigut espectacular. Serà olt complicat tenir nous superàvits primaris (és a dir, sense comptar els interessos del deute) els propers anys. I no parlem del que passaria si el preu del petroli i els interessos s'apugessin.

En aquest sentit, per convergir amb el límit de deute marcat per la UE (del 60% del PIB), partint del deute públic actual, que frega el 100% del PIB, cal assolir durant molts anys superàvits primaris millors dels observats històricament, el que és pràcticament impossible.

Caldria prestar especial dedicació als sectors amb problemes més evidents: el component de la Seguretat Social i de les comunitats autònomes amb majors desviacions sobre l'objectiu.

Pel que fa a la Seguretat Social, el seu dèficit anual és de l’ordre dels 15 als 20.000 milions d’euros, el que representa un 1,5 al 2% del PIB. Aquest dèficit està lluny de disminuir amb l’estat actual de l’economia, amb uns sous baixos, que fan que les cotitzacions també ho siguin, i amb la gran quantitat d’exempcions que el govern ha fet per intentar que els empresaris contractin treballadors. El Fons de Reserva de la Seguretat Social, que era de 65,8 milers de milions d'euros l'any 2011, a finals de desembre de l'any passat era de 32,5 milers de milions. A aquest ritme s'acabarà d'aquí a un parell d'anys. De manera que, l’any 2019, d’aquí a tres anys, no es podran pagar les pensions.

I, mentrestant, els polítics descansen, discuteixen, però no n´hi ha cap que ens parli de la desastrosa situació econòmica que tenim ara mateix i, molt probablement, els propers anys, i del que pensen fer si arriben al govern. Un es pregunta si són conscients de l’estat del país.