ARE jacta est

Llegim que la Generalitat ha aprovat definitivament l’ARE (Area Residencial Estratègica) de Malgrat, on s’hi construiran, diuen, 525 habitatges dels quals 276 protegits i 249 lliures, amb 24 habitatges dotacionals (que mai es posaran a la venda, essent sempre de titularitat municipal, estant destinats a persones en situació de risc).

He estat des del principi en contra d’aquesta ARE, no per estar en contra sistemàticament del govern municipal, sinó perquè l’únic punt de l’actuació de l’ajuntament d’aquests darrers vint o vint-i-cinc anys amb el que no estic d’acord és l’urbanisme que ens estan deixant. Malgrat ha crescut molt (massa, penso jo, ja que aquest creixement ràpid no permet una bona sociabilitat), i l’urbanisme que s’ha fet no ha estat un urbanisme amable, que convidi a viure al poble, ja que s'ha fet amb una densitat de construcció molt elevada i amb pocs espais verds distribuïts per les noves zones. En resum, totxo i més totxo.

Però penso que s’ha de tenir en compte l’argumentació dels que han decidit de tirar endavant aquesta ARE. Argumentació explicitada al ple del mes de gener. Els arguments esgrimits pel govern municipal han estat els següents:

La construcció de l’ARE pretén ser una mesura anticíclica, en haver-se encallat el mercat de la construcció. Per dir-ho clar, pa per avui i fam per demà, com la majoria de mesures anticícliques que no tenen en compte les necessitats i les possibilitats de la gent.

Es disposarà així, a més curt termini, d’habitatges de protecció oficial, donant sortida a la demanda existent i posant en el mercat, abans del temps previst, habitatge protegit, ja que ara mateix a l’Oficina local d’habitatge, hi ha comptabilitzades més de 400 demandes d’habitatge protegit de persones que viuen a Malgrat. Només que a Malgrat no hi ha cap registre de demandants d’habitatge protegit, i que no està gens clar que ni tots ni la majoria d’aquests demandants puguin accedir a la compra dels habitatges que es posaran a la seva disposició. Aquesta qüestió, fonamental, ni s’ha estudiat. I hi ha altres maneres de fer habitatge protegit.

De l’ARE se’n deriven altres avantatges, com majors superfícies lliures i més espais verds, amb un increment del 20% respecte del què preveia el Pla general; més superfícies per equipaments (gairebé un 30% més), estant destinat un d’aquests equipaments a construir un CEIP, reclamant-se, en una de les esmenes, que aquest centre es construeixi a càrrec del Departament d’Educació. Per ara no hi ha cap compromís de la Generalitat de construir el CEIP. Llegim al Punt que “un cop superada l’aprovació definitiva, l'Incasol començarà a redactar els documents de gestió dels nous sectors urbanístics amb vista al seu futur desenvolupament i a preparar també els primers concursos d’obres d’urbanització. Serà el moment de definir amb més exactitud quins són els equipaments públics que s’hi construiran”. Es a dir, que s’ha donat un xec en blanc a la Generalitat.

El planejament actual delimita el 30%, d’habitatge de protecció oficial i habitatge concertat, indicant que amb l'ARE s’augmenta el nombre d’habitatge protegit fins el 50%. Aquest argument és perfectament assumible, però oblida de dir que, per fer-ho, s’ha admès un augment important de la densitat d’habitatges respecte del Pla General, amb la degradació ambiental que això representa.

Comparant l’ARE amb el sector de les places Moguer, Cárdenas, Germana Campos i la Figuera, que té una densitat de 75 habitatges per hectàrea, mentre que l’ARE en proposa 60 per hectàrea, indicant que l’edificabilitat és un 0,67, mentre que en el sector de les places és del 0,9. Una manera elegant de dir que l’urbanisme que s’ha fet aquests darrers vint o vint-i-cinc anys és una m... (cosa que també penso jo). I, per defensar que una cosa és bona no veig que sigui un argument vàlid el dir que és millor que una cosa mal feta.

L’ARE permet de posar sòl en el mercat, de forma que, quan s’executin, puguin evitar almenys l’especulació durant molt de temps. Hi ha altres medis d’evitar aquesta especulació, com és la de comprar aquest sòl i deixar per quan convingui la seva urbanització.

En resum, valorant els arguments esgrimits en el ple, segueixo pensant que aquest ARE serà, si algun dia es du a terme (cosa que dubto, tenint en compte la situació econòmica actual i la que es preveu) una altre degradació de l’entorn urbanístic malgratenc. I no entenc que s’hagi acceptat de passar d’una densitat de 42 habitatges per hectàrea que preveu per aquesta zona el Pla General, a un 50 % més, per arribar als 60,5 projectats a l’ARE. Sobretot que les condicions mínimes per poder fer un ARE contemplen una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea.

Les autoritats, tant locals com autonòmiques, haurien de saber que aquestes actuacions no resolen res. Que hi ha altres maneres més ràpides, si els hi sobren els quartos com sembla, de fer accessible l’habitatge (com comprar habitatges buits, que n’hi ha un bon munt, per convertir-los administrativament en habitatges protegits) i, a la vegada, d’injectar liquiditat al sector de la construcció. Però no. El resultat d’aquesta ARE serà el de continuar saturant el poc sòl disponible amb nous habitatges, i amb una densitat constructiva que crearà una altra zona on no hi farà bon viure. En definitiva, per continuar fent malbé el poble.

I el problema és que aquesta degradació urbanística que s’ha anat fent, amb una constància digne d’encomi, des de fa vint o vint-i-cinc anys, i que es continuarà amb aquesta ARE, emmetzinarà la vida dels seus habitants durant, al menys, cinquanta anys.

I que no se’m doni com excusa que als pobles veïns el creixement ha estat igualment desmesurat, caòtic i especulatiu. Això voldria dir que admetem allò de “mal de molts, consol de boigs”. Encara que, qui sap?