Escoltant la ràdio

He llegit tantes coses sobre la darrera intervenció de l’alcaldessa a Ràdio Malgrat que he decidit passar una hora escoltant el que va dir. I he trobat que cal felicitar l’alcaldessa per haver creat, o haver contribuït a crear, aquesta emissió on respon en directe a les qüestions dels oients. Aquesta és una manera molt eficaç d’impulsar una democràcia avançada, en la que el poble no solament parla un cop cada quatre anys. Una emissió d’aquest tipus ha de contribuir a la participació de la gent en els afers públics, i per això trobo que és una excel•lent pràctica. De la mateixa manera que penso que ho és, i per les mateixes raons, el butlletí municipal, on el govern té la possibilitat de presentar al poble els seus punts de vista i les seves realitzacions.

Però, almenys en el programa que he escoltat, la participació popular no va ser pas massa nombrosa.

Que cregui que aquest tipus de programa és una molt bona idea no vol pas dir, però, que estigui d’acord amb totes les respostes que l’alcaldessa va fer, ja a les qüestions plantejades pels ciutadans, ja a les plantejades mentre conversava amb el locutor, que va ser la que va imperar durant la major part del programa, per manca de participació dels oients. Passo a donar el meu punt de vista sobre algunes d’aquestes respostes.


La riera put

La veritat és que em va sobtar comprovar que el símbol de la modernitat de Malgrat, l’eix vertebrador del poble, put. Les explicacions donades per l’alcaldessa són tres:

- Mal estat d’alguns trams del clavegueram, bombes incloses: la responsabilitat correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i no a l’ajuntament.

- La canonada que recull les aigües residuals de Palafolls i les de Malgrat, al arribar a Santa Susanna, s’estreny, el que fa que, de vegades, la canonada de Malgrat, més grossa, es posi en càrrega, i tingui pèrdues, causants de ferums. D’aquesta qüestió ja fa anys que se’n parla, però també és competència de l’ACA.

- De vegades queda aigua estancada a la llera de la riera, que pot podrir-se. L’ajuntament fa neteges, sobretot a l’estiu, per pal•liar el problema. El que no es diu és que una llera natural, porosa, faria molt més difícil que hi hagués aigua estancada, ja que s’aniria filtrant abans de podrir-se. Per tant, la canalització de la riera és una de les causes d’aquestes pudors.

L’alcaldessa ha demostrat tenir cintura política, que es diu ara (abans se’n deia tenir excuses de mal pagador) acusant l’ACA de tots els mals. Però el manteniment de la xarxa del clavegueram és cosa de l’ajuntament, penso. El problema és que invertir en canonades enterrades és car, no es veu i no dóna vots.


El desdoblament de la via del tren

La resposta de l’alcaldessa (fa 15 anys que reclama aquesta opció, que permetrà una comunicació ferroviària més fluida amb Barcelona, i que reduirà el temps de viatge actual amb la capital) m’ha fet pensar en el raca-raca de l’Ibarretxe que en Peridis dibuixa al País. Si ja fa quinze anys que l’alcaldessa opina així, potser seria hora de renovar-se. Ja sé que no deu estar subscrita al som-hi!, però algú li hauria de dir que s’hi está publicant una sèrie de tres articles sobre el tema, molt ben documentats, que quantifiquen la reducció del temps de viatge, i que desmunten el seu argumentari. El desdoblament de la via del tren de Blanes a Arenys disminueix el temps de viatge de Blanes a Barcelona en 4 minuts, i en 3 si sortim de Malgrat. La veritable solució no és el desdoblament de la via, sinó que hi torni a haver trens directes de Mataró a Barcelona. Amb l’actual freqüència de trens, això necessita la quadruplicació de les vies en alguns trams de Mataró a Barcelona

A més, a Sant Pol no és evident que hi hagi lloc per desdoblar les vies, i a Calella hi ha unanimitat per dir que els plàtans del passeig són més importants que els dos o tres minuts que s’estalviarien els calellencs que vagin a Barcelona.

I hem de recordar que “per anar a la platja cal travessar uns rails que, al vessant discutible d’antiestètics, s’hi afegeix l’indiscutible de perillosos” (veure el Punt del 3 de març).

Potser seria hora que l’alcaldessa, sota perill de mantenir idees fixes i escleròtiques, repassés el seu argumentari a la vista d’aquestes dades.


ARE

CiU demana una consulta popular com la de Tordera per decidir si el poble està d’acord o no amb l’ARE projectada a Malgrat. No ha lugar, respon l’alcaldessa. I no ha lugar perque es tracta d’una zona que el Pla General ja reconeix com a urbanitzable. L’únic detall, però gairebé sense importància, és que s’augmenta la densitat d’habitatges respecte al que indica el Pla General. I aquesta densitat s’augmenta prop del doble, una minúcia.

El locutor no va tenir el reflex (o els torrons) de preguntar a l’alcaldessa quants pisos buits hi ha a Malgrat, per poder tenir una idea de si és, o no, necessària la construcció d’aquest ARE. Recordem que l’argument del nombre de pisos buits que hi ha a Tordera va ser decisiu per la negativa que ha sortit de la consulta popular.


Arbres tallats

Si, com diu l’alcaldessa, els arbres tallats darrerament al polígon de Can Patalina feien malbé les voreres, amb el perill de que els vianants s’entrebanquessin i poguessin caure, estic d’acord que alguna cosa s’havia de fer. I si no hi havia cap altre solució, s’havien de tallar. Però em va faltar la resposta a una qüestió: passejant pels diferents pobles i ciutats no es veu gaire sovint que les voreres estiguin fetes malbé per les arrels dels arbres. Per què va passar el problema a Can Patalina? Els arbres estaven mal plantats, o bé eren d’una espècie amb arrels que creixen més horitzontal que verticalment i, per tant, no adaptades a ser plantades en una vorera? I, la pregunta clau: un cop els experts hagin contestat a aquestes preguntes, i es conegui la causa del problema de les voreres, s’hi tornarà a plantar arbres que no donin aquests problemes?

Malauradament, em va semblar endevinar una resposta negativa a aquesta darrera pregunta.


Consells al president Obama

Vaig quedar parat amb els consells que l’alcaldessa va donar al president Obama. Consells, val a dir-ho, amb molt sentit comú. M’he pres la llibertat d’enviar-ne una còpia, amb la traducció corresponent, a un conegut que té bones entrades a Washington, amb l’encàrrec que la faci arribar a la Casa Blanca. Que ningú s’estranyi, doncs, a l’ajuntament, si es rep una carta amb la capçalera The President of the United States – The White House. I que l’oposició no vulgui fiscalitzar massa un possible viatge municipal a les ribes del Potomac.


Fora conyes, felicito una altre vegada a l’alcaldessa per haver impulsat aquest tipus d’emissions, que trobo molt positiu. I hem d’esperar una participació més elevada dels malgratencs.

God bless Malgrat.