Radiació solar i temperatura

La radiació solar varia al llarg del temps. De fet, cada onze anys passa par un màxim, i després passa per un mínim. La constant solar és la intensitat del flux de radiació solar que incideix verticalment sobre el planeta Terra per sobre de l’atmosfera. Actualment aquest flux té un valor aproximat de 1.366 watts/m2, i oscil•la aproximadament de 1,2 watts/m2 entre el màxim i el mínim del cicle. Actualment, i des de mitjans dels anys setanta, es mesura aquesta radiació mitjançant satèl•lits. Podem veure en el primer gràfic la representació gràfica d’aquestes mesures per satèl•lit.

Abans que les mesures de la radiació solar es fessin amb satèl•lits no hi havia dades directes, però es pot estimar la radiació, amb una certa exactitud mitjançant diverses mesures i observacions, de les que les més importants són:

- El nombre de taques solars: a més taques, més radiació. En el segon gràfic podem veure la variació del nombre de taques solars comparades amb la mesura de la radiació per satèl•lit, corresponents al període 1978 – 2003.

- Les concentracions de beril•li 10. Aquest isòtop del beril•li es produeix a l’atmosfera al bombardejar els raigs còsmics els àtoms d’oxigen i nitrogen de l’aire. Es arrastrat per la pluja i deposat al sòl. Mesurant la concentració de beril•li 10 es té una idea de la intensitat de la radiació solar.

Així es pot reconstruir història de la radiació solar. Un cop fet això, podem comparar aquesta radiació amb les temperatures globals observades. Es el que hem fet a la tercera figura, on hi figura la radiació solar i la temperatura mitjana global, des del 1880 al 2004 i on hi observem que hi ha una correlació bastant neta entre els dos valors:

- A finals del segle XIX i començaments del XX, la radiació solar es mantenia constant, i les temperatures també.

- Del 1910 al 1950 la radiació solar augmenta. La temperatura global del planeta ho fa deu anys després.

- Del 1950 al 1980 la radiació solar disminueix, mentre que la temperatura queda relativament constant, baixant molt poc.

- A partir del 1980 fins el 2004, la radiació solar torna a augmentar, i també ho fa la temperatura global mitjana del planeta.

Quina és la influència de la radiació solar en l’escalfament del planeta Terra? Al Geophisical Research Letters, l’any 2006 es va publicar un article interessant, que arriba a la conclusió següent:

- Durant el període 1900 – 2000, la temperatura mitjana global del planeta va augmentar de 0,74 ºC, i la contribució de la radiació solar va ser de 0,34 a 0,36 ºC, és a dir, d’un 46 a un 49 %

- Durant el període 1900 – 1950, la temperatura mitjana global del planeta va augmentar de 0,29 ºC, i la contribució de la radiació solar va ser de 0,22 ºC, és a dir, un 76 %

- Durant el període 1950 – 2000, la temperatura mitjana global del planeta va augmentar de 0,45 ºC, i la contribució de la radiació solar va ser de 0,12 a 0,14 ºC, és a dir, d’un 27 a un 31 %

- Durant el període 1980 – 2000, la temperatura mitjana global del planeta va augmentar de 0,38 ºC, i la contribució de la radiació solar va ser de 0,09 a 0,13 ºC, és a dir, d’un 24 a un 34 %

Quina conclusió en podem treure?

Quan l’augment de CO2 degut a la combustió de combustibles fòssils era relativament poc important (durant el període 1900 – 1950), la influència de la radiació solar sobre la temperatura era la més important.

Quan aquest augment del CO2 s’ha accelerat, a partir del 1950, la influència de la radiació solar sobre la temperatura mitjana del planeta Terra es redueix, quedant en un segon lloc darrere de l’efecte hivernacle.