Aquí i allà es comença a veure símptomes de que la crisi ha tocat fons. O això és el que ens diuen. La veritat és que ningú en sap res. Que l’atur continuarà creixent un cop acabat el període estival sembla segur. Que els habitatges hauran de baixar encara més de preu, també. Que les mesures de reactivació preses pels diferents governs són insuficients per assegurar una sortida de la crisi és una afirmació consensuada per la majoria d’economistes.Però, què passarà quan arribem a sortir de la crisi? Molt senzill, que la demanda de productes bàsics, entre ells el petroli i els aliments, augmentarà. I com que la producció de petroli disminueix per l’esgotament progressiu dels jaciments, el preu del petroli tornarà a pujar de manera astronòmica, fins a nivells iguals o superiors als d’ara fa un any. Com a conseqüència, tornarem a entrar en crisi.
Es a dir que, en el millor dels casos (i no em refereixo només a Espanya), la sortida de la crisi actual ens farà entrar en una nova crisi, basada aquesta vegada en l’escassesa de matèries primes en general, i de petroli en particular. La crisi, doncs, sembla que durarà. No serà la mateixa crisi que l’actual, però es presentarà sense deixar-nos temps per respirar.
Els que hem viscut la primera crisi del petroli, allà cap el 1973, ja hi estem preparats, al menys anímicament. Ja en aquell temps es sabia que la veritable crisi del petroli arribaria algun dia. Doncs bé, sembla que ja hi som.
D’això, cap instància governamental en vol parlar. I penso que si els governs parlessin als ciutadans com si fossin adults, el xoc, quan ens arribi d’aquí un o dos anys, seria menys brutal. La crisi ha arribat entre nosaltres per durar, però ningú ens ho vol dir.
I no parlem de la crisi alimentària que tenim ben a prop, motivada per l’augment desenfrenat de la població humana: diuen que serem (o sereu, o seran) 9.000 milions d’aquí a trenta anys. On trobarem les viandes per tanta gent? Una vegada més, cap govern ens en vol parlar.
La solució? No en tinc ni idea. Però penso que, si en parlem, potser la trobarem. Si ens tapem els ulls, probablement la única cosa que farem serà xocar contra una paret o caure per un precipici.
2 comentaris:
Dintre d'aquest període de 30 anys que esmentes, on la fallida de l'oferta de productes bàsics és cosa de temps, crec que la política occidental, en general, prendrà uns girs radicals que ens portaran episodis que ens ressembleran els pitjors anys del segle XX.
Soc perfectament incapaç d'endevinar què passarà, però de tota manera, no em fa massa gràcia. El futur que esmentes és, desgraciadament, molt plausible.
Publica un comentari a l'entrada