Del 26 de juliol al 2 d’agost de l’any 1909 hi va haver a Barcelona uns dies de violència, que han passat a la història amb el nom de la Setmana Tràgica. Els problemes varen començar amb una operació militar al Marroc per protegir els treballadors del ferrocarril de les mines, operació que va acabar en un conflicte generalitzat a la llavors possessió espanyola. El ministre de la Guerra, el senyor Asensio Linares, va mobilitzar 40.000 reservistes. Aquests reservistes eren gairebé tots homes pobres, molts d’ells casats, que no havien pogut pagar la “quota” que permetia als rics de no fer el servei.El dia 11 de juliol va començar l’embarcament de tropes a Barcelona. Les dones i les mares dels mobilitzats varen organitzar actes de protesta. Una multitud furiosa va apoderar-se da la ciutat i va començar a cremar edificis religiosos, sobre tot les escoles de l’Esglèsia. Tres capellans varen ser assassinats i es varen destruir uns 80 edificis religiosos (la meitat dels que hi havia a Barcelona). En un convent es varen desenterrar mòmies de monges.
El govern presidit pel senyor Maura, va actuar amb molta energia, i la insurrecció es va acabar tan de pressa com havia començat. El 2 d’agost, els obrers tornaven a les fàbriques i començava la repressió.
La revolta de la Setmana Tràgica no es va limitar a la ciutat de Barcelona, sinó que també va arribar a Malgrat. La Vanguardia del 5 d’agost del 1909 va publicar un telegrama datat del dia 3 explicant el que va passar a la nostra vila, on es van cremar les casetes dels burots, es va trencar el telègraf, l’agulla del tren i el cable del disc (també del tren) i es varen aixecar les vies.
Més endavant veurem altres retalls de La Vanguardia on hi figuren els detinguts de Malgrat per la violència de la Setmana Tràgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada