Ens volen apujar els impostos: una mica de demagògia futbolística

Mentre estic mirant si és veritat el que diu el senyor President del Govern central que a Espanya ha baixat la pressió fiscal des de l’any 2004, faré una mica de demagògia sobre els impostos, i parlaré dels impostos d’un tal Cristiano Ronaldo, jugador del Reial Madrid.

Diuen que aquest simpàtic futbolista guanya anualment 12 milions d’euros nets del Reial Madrid i 15 milions en contractes publicitaris. Això sí, els impostos del contracte amb el Reial Madrid, que són un 24 % del sou brut, els paga el club. Sí, sí, un 24 % encara que el tipus marginal de la renda sigui d'un 43 % per a aquesta quantitat, però en Cristiano és un treballador que ha vingut a Espanya i s’ha acollit al règim fiscal dels que s’expatrien a Espanya, que va configurar el Govern del PP l’any 2003 i que ha mantingut el PSOE. L’objectiu d’aquest règim és el d’afavorir amb una fiscalitat més laxa la vinguda a Espanya de persones físiques amb un determinat nivell de qualificació. Segons la justificació d’aquesta llei, es volia afavorir que residissin a Espanya els principals executius i dirigents, i també investigadors, de les grans multinacionals. No obstant això, la mesura ha servit de molt poc i pràcticament han estat els clubs de futbol els més beneficiats per aquesta fiscalitat especial, ja que els permet oferir fitxes més altes (netes) als jugadors estrangers que als jugadors nacionals (que sí paguen el 43 % marginal del seu impost de la renda). D’aquesta forma, s’ha desvirtuat el sentit de la norma. I en lloc de ser utilitzada per a portar massa grisa al país s’està fent servir per a importar múscul.

I, quina casualitat, el contracte de Cristià és per 6 anys, justament el nombre total d’anys que preveu el règim fiscal per aquest tipus d’expatriats.

Parlem ara d’aquests altres 15 milions que guanyarà en Cristiano en publicitat, que són el 50 % del total dels contractes publicitaris (doncs l’altre 50 % s’ha previst que sigui pel Reial Madrid). Quan en Cristiano faci un contracte de publicitat ho podrà fer amb una empresa de publicitat aquí a Espanya o amb una empresa de publicitat de fora d’Espanya. Si ho fa a Espanya pagaria un tipus aproximat d’un 25 %, però si ho grava fora d’Espanya depèn. Depèn que? Depèn d'on ho faci, si ho fa en un paradís fiscal no pagarà res, i la Hisenda espanyola no en veurà ni un duro.

I el 50 % dels ingressos per al Reial Madrid? Si els ingressos d’aquest anunci publicitari s’han produït a Espanya el Reial Madrid haurà d’integrar-los a la seva base imposable a l’hora de liquidar l’Impost de Societats. Però si s’han produït en un paradís fiscal, no serà difícil deslocalitzar aquest ingrés, ja que es podria fer aparèixer com a propietària d’aquests drets una empresa constituïda en aquest paradís fiscal, amb el que aquest cobrament es podria diluir a efectes fiscals.

Pregunta: on es produiran aquests ingressos publicitaris, a Espanya o fora d’Espanya?

Bé, i tot això és obra d’en Florentino, que d’aquestes coses en sap un reguitzell, i a més sense posar un duro sobre la taula, doncs els 96 milions del fitxatge d’en Cristiano els hi ha deixat Caixa Madrid i el Santander, i a aquests els hi hem deixat nosaltres (perdó, els que tinguin comptes a aquestes dues entitats bancàries tan respectables)

I què farà en Cristiano amb tants quartos? Doncs una o vàries Sicav, aquests paradisos fiscals legals que tenim a Espanya i en els quals els rics només paguen un 1 % dels seus guanys. Les Sicavs són Societats d'Inversió de Capital Variable amb un nombre d’accionistes igual o superior a 100 dels quals 99 són normalment d’acompanyament de l’accionista titular. El seu capital mínim és de 2,4 milions d’euros, i almenys el 90 % dels actius ha d’estar invertit en valors admesos a cotització en mercats organitzats reconeguts oficialment. Les Sicavs són un dels instruments preferits dels rics a Espanya, doncs tributen un 1 % dels seus guanys, en comptes de tributar el 35 % com les empreses normals. Tant la gent de quartos com molts futbolistes coneguts en tenen una o més d’una.

Per tant està clar que aquest noi de 24 anys la mar de normal que respon al nom de Cristiano Ronaldo aviat tindrà vàries Sicavs.

I, entretant, nosaltres veurem augmentar els nostres impostos...

(Sí, ja ho he dit, això és demagògia pura, però no per ser-ho no deixa de ser veritat)

Quan tingui les idees clares de si la pressió fiscal espanyola ha augmentat o ha disminuït aquests darrers anys, i quan arribi a saber si l’esforç fiscal al que estem sotmesos és més o menys gros que la mitjana de la UE ja ho faré saber. Que això sí que no serà demagògia.