dimarts, de setembre 22, 2009

Les temperatures d’aquest estiu




Ens informen de que aquest estiu ha estat molt calorós a Espanya. I ens expliquen que aquesta calor que hem passat és deguda al canvi climàtic.

Però pels que passem l’estiu a Galícia, aquest ha estat un estiu més aviat fresc, de manera que això del canvi climàtic sembla que no ens ha afectat massa.

Els feliços habitants del Estats Units d’Amèrica han passat un estiu també més aviat fresquet, com es pot veure al gràfic: la temperatura mitjana des del mes de juny al mes d’agost ha estat allà de 22ºC, quan la temperatura habitual és de 22,3ºC. Com voleu doncs convèncer al president Obama que hi ha un canvi climàtic si els seus conciutadans no han passat calor aquest estiu?

Per això el millor és mirar les dades sobre les temperatures mitjanes del planeta, temperatures que inclouen las dels mars i oceans i les de la terra ferma, i deixar-nos de localismes. De juny a agost d’aquest any, la temperatura mitjana de la superfície del planeta (en realitat la de l’aire que està a uns dos metres de la superfície), ha estat de 16,19 ºC. Es la tercera temperatura més elevada d’aquest període des de l’any 1880. Les altres dues les trobem a l’estiu del 1998 (16,24ºC) i al de l’any 2005 (16,23ºC). Malgrat això, s’observa en el gràfic una tendència a l’estabilització de les temperatures de l’estiu des de l’any 2002, tendència que no tenim ni idea de si es confirmarà els anys vinents.

I si agafem la temperatura mitjana de la superfície del planeta del primer semestre, veiem que aquest any a estat de 14,03ºC, un xic més alta que l’any passat (13,94ºC), però menys alta que les dels anys 1998 i 2002 (14,14ºC), i que les dels anys 2005 (14,10ºC) i 2007 (14,11ºC). Aquí la tendència a l’estabilització o a la baixa des de l’any 2002 és molt neta.

Que les temperatures mitjanes han augmentat? Sí. La mitjana de les temperatures estiuenques del segle XX (del 1901 al 2000) varen ser de 15,6ºC, 0,6ºC menys que les d’aquest estiu. I la mitjana de les temperatures del primer semestre del segle XX varen ser de 13,5ºC, 0,5ºC menys que les d’enguany. Però el que els models que ens parlen del canvi climàtic no havien previst és que, malgrat que la concentració de CO2 de l’atmosfera segueixi creixent, les temperatures semblen estabilitzar-se o, fins i tot, començar un lleuger descens, des de fa vuit anys.

Conclusió? Cap. Només que haurem d’esperar i veure l’evolució de les temperatures. Però penso val la pena estar informat.

Per cert, ara que el senyor president del govern central va a Nova York per explicar als seus col•legues que el canvi climàtic degut a l’augment de la concentració del CO2 és el perill més gran que té la humanitat, i a exigir que es decideixi a la reunió de Copenhaguen una dràstica reducció de les emissions de CO2, seria bo que algú recordés a aquest pobre senyor que el país que ell presideix és el país industrialitzat que menys ha complert amb el tractat actual, signat fa uns quants anys a Kioto.

Els curiosos podran trobar les dades mensuals de la temperatura global aquí.