La mala llet ambiental

Feia uns quants dies que no m’havia pogut posar al corrent de les coses que passen a Malgrat, de manera que m’he dedicat a llegir els diferents blogs i a escoltar les diferents declaracions radiofòniques. I, com gairebé sempre, el motiu de comentari més interessant me l’ha proporcionat la senyora alcaldessa, a les seves declaracions a Ràdio Malgrat.

Estava enfadada la primera autoritat amb la denúncia de frau de llei que CiU ha interposat a una subvenció demanada per l'òrgan que ha de gestionar, planificar i promocionar el comerç i el turisme de Malgrat. L’argumentació que l’alcaldessa ha fet a l’emissora de Ràdio Malgrat es pot dividir en tres parts:

- no hi ha cap frau de llei, segons un informe fet per l’advocat consultor: fins aquí, res a dir sobre aquesta frase.

- aquesta denúncia és deguda més que res a l’afany de protagonisme de la portaveu de CiU: podem considerar aquesta frase com una més en el debat polític, on és molt corrent jugar a endevinar el perquè dels actes dels adversaris, encara que no se’n tingui ni la més petita idea.

- l’afany de protagonisme de la portaveu de CiU deu ser deguda a algun trauma infantil: frase totalment inadmissible.

El fet de que aquesta darrera part de l’argumentari hagi sigut dit en una emissora (lluny de qualsevol debat en calent, on es diuen, on s’escapen de vegades coses improcedents) la fa doblement inadmissible. Es curiós que una senyora que escriu bé, que es passa el dia demanant respecte pels polítics, quan enraona faci aquest tipus de comentaris, que són ofensius no només per la persona de qui està parlant, sinó també per qualsevol oient que sigui una mica equilibrat. Seria interessant saber com funciona el cervell d’una persona que sembla tenir tots els filtres posats quan escriu, però que sembla perdre'ls gairebé tots quan obre la boca.

Es possible que aquestes sortides de to siguin conseqüència de la mala llet imperant avui dia als estaments polític i periodístic espanyols, on comentaris d’aquest tipus són, per desgràcia, molt corrents. Però em pensava que a Catalunya érem una mica més civilitzats. A la vista del que sento quan escolto parlar a la senyora alcaldessa, reconec que m’havia equivocat.

Entenc que la primera autoritat tingui molta feina, que es senti aclaparada, i que tots els entrebancs que posi l’oposició a la seva feina la treguin de polleguera. Però entenc també que ha de guardar les formes. Si no, tots els seus discursos en favor del respecte que s’ha de tenir a la classe política perden tota la seva credibilitat.