En realitat, el que diu Stephen Hawking és que les lleis de la gravetat i la teoria quàntica permeten afirmar que l’univers es pot crear espontàniament del no res. De manera que no fa falta cap Déu per explicar la creació de l’univers.
La idea de Déu té com origen la necessitat d’explicar fenòmens físics pels que l’home no tenia cap explicació (llamp, tro, volcà, terratrèmol,...). Avui sabem el com i el perquè d’aquests fenòmens, de manera que no fa falta acudir a la idea de Déu per explicar-los.
Més tard, la idea de Déu va ser necessària per explicar l’origen de la vida i de les diferents espècies que la formen, així com l’origen de l’univers. L’origen de la vida i l’existència de diferents espècies ha estat explicada científicament ja fa molts anys. Ara, Stephen Hawking també explica científicament l’origen de l’univers (o, més ben dit, dels múltiples universos que existeixen). De manera que tampoc fa falta acudir a l’existència de Déu per trobar una explicació.
Finalment, l’home ha acudit a la idea de Déu per por a la mort. L’home no es vol fer a la idea de que la seva vida té un començament i un final, de manera que ha imaginat que Déu l’ha creat a la seva semblança, infonent-li una ànima immortal. Això és el que diferencia l’home de l’animal. Aquesta idea és purament subjectiva, i cadascú la pot prendre com vulgui. Els que l’accepten parlen de la transcendència de l’home, i una de les crítiques que trobo més ridícules de les que s’han fet a Stephen Hawking és que, negant l’existència de Déu, nega la seva pròpia transcendència.
Personalment, diré que tinc la mateixa idea de la meva pròpia transcendència que la que tenia en Janí (per qui no ho sàpiga, en Janí era el meu gos). En Janí va viure des del més de juliol del 1994 a mes de gener del 2009. Durant aquests anys la seva transcendència va ser la d’anar tirant. Les meves respostes a les preguntes qui som? d’on venim i on anem? són senzilles: som gent que volem anar tirant, fem part de l’evolució de la vida sobre el planeta terra i acabarem en el no res. Les mateixes respostes que hauria fet en Janí si algú li hagués preguntat.
A quí li interessi pot trobar un article de Staphan Hawking, publicat al Wall Street Journal el 3 d’aquest mes, titulat Perquè Déu no va crear l’Univers.
1 comentari:
Agrisc la interpretació que fas des paraules de hawking, però lògicament no les compartisc.
El positivisme lògic, corrent filòsofica, ja està superada.
Confons el concepte de trascendància i immanència, un gos no pot fer metapensament.
La ciència pot explicar els fenomens físics, però ho té molt difícil en fer una explicació materialista dels valors, principis i creences, crec que açò és el que ha volgut explicar el doctor Hawking.
Publica un comentari a l'entrada