Diuen els experts que a finals d'aquest lustre l'oferta de petroli serà menor que la demanda, ja que, tot i que els països avançats han reduït el seu consum per la crisi i per una utilització més eficient, els països emergents en consumeixen cada vegada més. Molt probablement cap al 2015 veurem com els preus del petroli tornen a pujar com ho van fer l'estiu del 2008 en què gairebé van arribar als 150 dòlars per barril (alguns economistes creuen que aquest augment del preu del petroli va ser la veritable causa de la crisi actual ). A mesura que ens anem acostant als límits pel que fa a la producció de petroli, la capacitat de l'economia mundial per créixer es converteix en limitada, ja que perquè hi hagi creixement econòmic haurem de fer més i més productes, amb cada vegada menys petroli. I això és, per ara, pràcticament impossible.
D'altra banda, tenim un sistema financer que exigeix el creixement econòmic. En efecte, el nostre sistema econòmic actual inclou una enorme quantitat de deute. El deute s'utilitza per finançar l'expansió de moltes empreses. Els governs es basen en gran mesura en el deute. Demanar prestat al futur és relativament fàcil quan l'economia està creixent, perquè quan arribi el moment de pagar el deute, la posició econòmica del deutor és probable que sigui tan bona com ho va ser quan el préstec es va dur a terme, i fins i tot pot ser millor. Així que, amb una economia en creixement, els impagaments són relativament poc comuns, i un creixement de l'economia entre el moment en que el préstec es va dur a terme i el temps que calgui procedir al reemborsament fa que els interessos es puguin pagar.
Si els recursos petroliers limiten o anul•len el creixement econòmic, es pot esperar un augment dels impagaments del deute, i tot el sistema de deutes que sotsjau en el nostre sistema financer estarà en risc. Les companyies d'assegurances estaran també en risc, perquè molts dels seus actius són en forma de bons. En el passat, aquests bons s'han pagat amb interès, però en un món amb un creixement econòmic feble, i potser amb un declivi econòmic, el risc d'impagament es tornarà molt més alt.
El conflicte entre aquestes dues forces (una necessitat de creixement econòmic en un món que ja no pot proporcionar un subministrament cada vegada més gran de petroli que el pugui sustentar) pot posar el sistema financer a la vora del risc de col.lapse, de manera que és possible que ens trobem al principi d'una crisi econòmica molt llarga, a la qual ens haurem d'adaptar.
Una lectura interessant: James Hamilton, Causes and Consequences of the Oil Shock of 2007-2008, Brookings Papers on Economic Activity, 2009
2 comentaris:
Com ja he comentat altres vegades sóc bastant escèptic sobre les teories del Peak Oil i altres previsions catastrofistes que preveuen el declivi del petroli a curt/mitjà termini. Queden zones del món pràcticament inexplorades com Alaska, Siberia o l’Antàrtica on avui dia no és rentable extreure-hi petroli, però el dia en que els pous actuals es vagin esgotant la demanda energètica empenyerà les explotacions petrolíferes en aquests indrets. També crec que, aleshores, les tecnologies d’extracció, transport, refinament i procés hauran evolucionat suficient com per mantenir els preus competitius i no desencadenar una crisi a nivell mundial.
Això pot ser veritat, però si tenen raó els que diuen que d'aquí a cinc anys la demanda superarà l'oferta, abans d'obrir els nous camps hi haurà penúria => preus alts del petroli => crisi actual molt llarga.
Obrir una nova explotació, sobretot en llocs difícils, pot trigar més de deu anys.
Publica un comentari a l'entrada