La setmana passada, el setmanari The Economist quantificava la sobrevaloració que, al seu criteri, encara tenia el mercat espanyol de l’habitatge, en un 47 %. Es basa aquest setmanari en que el ratio entre els preus de venda dels immobles i els preus del lloguer són molt superiors a Espanya que a la resta dels països industrialitzats.
El mercat de l’habitatge és complex, ja que no n’hi ha només un, sinó que n’hi ha molts: no és el mateix l’habitatge del centre de les grans ciutats que el de les residències secundàries, ni que el dels pobles, etc. Es per això que es fa difícil de saber el preu real del mercat. Si agafem els preus que dóna Tinsa, que són probablement els més exactes, podem veure que, pel conjunt d’Espanya, el preu de l’habitatge, en base 100 a l’any 2001, s’havia més que doblat als anys 2006 i 2007, i s’havia multiplicat gairebé per 2,5 a la costa mediterrània. Vist amb la perspectiva d’avui, la bombolla és evident, i sabem que tota bombolla, quan s’infla massa, acaba explotant. Després, els preus han anat baixant, i ara són entre un 80 i un 90 % més elevats dels preus de l’any 2001.
Si corregim aquests preus per l’IPC, observarem que actualment, als preus són entre un 40 i un 50 % més elevats que els que tenien l’any 2001. Un 43 % més elevats al conjunt d’Espanya, i un 49 % si ens referim a la costa mediterrània.
Hem arribat, per un mètode diferent, aproximadament al mateix resultat que el setmanari The Economist. Per absorbir totalment la bombolla creada del 2001 al 2007, els habitatges encara estan sobrevalorats en més del 40 %.
Butlletí de Tinsa del mes de setembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada