El pic del carbó?

Diré que he quedat impactat al llegir l’article publicat ahir a Nature, amb el títol de The end of cheap coal (El final del carbó barat). Ens pronostica l’arribada imminent d’un pic del carbó. Fins ara, tothom deia que hi havia carbó encara per molts anys, encara que, amb l’augment del consum, s’havia passat de dos o tres segles a 50 o 60 anys. Conseqüentment, totes les previsions sobre l’energia s’han fet basant-se en uns preus baixos pel carbó durant unes quantes dècades. Però, sembla que no serà així. Diu l’article:

Hi ha dos motius pels quals creure que el preu del carbó és probable que augmenti fortament al llarg dels propers anys. En primer lloc, un conjunt de diferents estudis suggereixen que el carbó disponible i útil és menys abundant que el que s'ha suposat fins ara. És més: el zenit de la producció de carbó pot produir dins d'uns pocs anys. (...) En segon lloc, la demanda està creixent molt de pressa, fortament empesa per la Xina. La demanda de carbó va créixer modestament en els anys 1990 (0,45% anual), però des de 2000 ho ha estat fent al 3,8% anual.

Quan es produirà el pic del carbó? Segons els autors:

Creiem que és poc probable que el subministrament energètic mundial sigui capaç de seguir la demanda prevista abans de 2020. Per tant, serà essencial que tots els sectors de la societat trobin nous límits en el consum d'energia (incloent l'agricultura, el transport i la producció industrial) que, si no es produeixen per la via de la planificació i la política, vindran impostos pels preus i l'escassetat d'energia.

Si els autors tenen raó, això canvia radicalment la visió que molts hem tingut fins ara del futur del mix de l'energia que farem servir els propers vint anys. Seguim llegint:

El xoc econòmic del creixement del preu del carbó serà experimentat per tots i cada un dels sectors de la societat (...) Les nacions han de començar immediatament a planificar en funció de preus dels combustibles fòssils molt més elevats, i a realitzar el major nombre possible d’inversions en eficiència energètica i infraestructures per a energies renovables. Fins i tot en aquest cas, el món haurà d’acceptar un alentiment del creixement econòmic.

Revisem el que s’havia publicat recentment sobre aquest tema. D’una part, l'informe "International Energy Outlook" de l'Administració d'Informació Energètica, dependent del Govern dels Estats Units, assenyalava a mitjans del 2008 que el percentatge de consum mundial de carbó passarà del 27% el 2005 al 29% en 2030 del total de les fonts d'energia utilitzades. Afirmen que diverses raons de pes sostenen aquest gradual ascens: el creixent consum mundial d'energia, l'inestable i car mercat del petroli i del gas natural, la seguretat que ofereix per als països que compten amb reserves pròpies, el rebuig a l'energia nuclear i unes reserves mundials estimades en 200 anys per l'ortodòxia energètica.

Però ja hi havia qui dubtava que encara quedessin dos segles de carbó. Dave Rutledge, expert de la Divisió de Ciències Aplicades i Enginyeria de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, suggeria recentment que la xifra seria molt menor, ja que el total de mineral de carbó en el món, inclòs el consumit en el passat, arribaria a als 662 mil milions de tones. Per la seva banda, el Consell d'Energia Mundial (World Energy Council - WEC), una aliança de més de 90 països que ofereix dades de referència sobre la producció energètica, assegura que encara quedarien per extreure gairebé 860 mil milions de tones (veure figura). La diferència, com es veu, és molt important.

Rutledge es basa, per fer els seus càlculs, d'una banda, en les dades històriques d'esgotament de combustibles fòssils. Per exemple, la producció de carbó a Regne Unit va acabar de manera precipitada el 1913, molt abans del que s'esperava. D'altra banda, assegura que les dades de les estimacions oficials estan equivocades, a més d’infravalorar la dificultat i els costos d'extreure aquest mineral. En aquest sentit, recorda que la Xina només ha ofert dues estimacions WEC, i ambdues completament diferents. A més, aquestes previsions es basen en mètodes i dades que no han estat revisats des de principis dels anys 70 del segle XX. Per exemple, un informe de 2007 de la Comissió d'Investigació del Carbó, Tecnologia i Avaluacions dels Recursos en Política d'Energia, del Consell Nacional d'Investigacions dels Estats Units, amb dades i mètodes actualitzades de reserves en àrees limitades, indica que només una petita fracció de les reserves estimades prèviament són realment extraïbles.

Qui té raó? Aquest article de la revista Nature servirà, molt probablement, per alimentar la controvèrsia. Haurem d’anar seguint amb atenció els nous estudis que es publiquin per veure si això del pic de carbó pels propers anys és veritat o intoxicació.