No vol que li diguin filòsof, sinó pensador. El seu filòsof preferit és Spinoza, cosa que mereix respecte. Pregunten al pensador Savater (D. Fernando) perquè critica la immersió lingüística en català a Catalunya.
Tens dret a ser monolingüe en castellà, respon el pensador.
També jo tinc dret a que, quan em dirigeixi a l’Administració a Catalunya, ho pugui fer en català o en castellà, i tinc dret a que se’n contesti en la mateixa llengua que jo he fet servir. El que implica que, a part algunes excepcions, els funcionaris que oficiïn a Catalunya siguin capaços d’entendre i de parlar, de llegir i d’escriure correctament el català.
De manera que els monolingües en castellà del senyor Savater difícilment podran ser funcionaris a Catalunya. Seran, doncs, ciutadans de segona.
El senyor Savater probablement ja ho ha pensat, que per això és pensador. Però no li importa. El dia que aquests ciutadans de segona que ell vol crear protestin, ens dirà que tenen els mateixos drets que els altres a ser funcionaris, encara que nosaltres perdem el nostre de dirigir-nos a l’Administració, a Catalunya, en una de les dues llengües oficials.
Però que nosaltres perdem aquest dret no sembla importar-li gaire al pensador. Es més, és probable que pensi que el dirigir-nos a l’Administració, a Catalunya, en qualsevol dels dos idiomes oficials no és cap dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada