L’endeutament de l’ajuntament

El darrer ple de l’Ajuntament va aprovar la formalització de préstecs a llarg termini per valor de 4,25 milions d’euros. Aquests diners, segons el govern municipal, han de servir per finançar algunes inversions d’aquest any i també per a l’any que ve. Aquests diners, que s’hauran de tornar en un termini de 10 anys, serviran per a finançar les obres de la piscina coberta, la construcció del nou centre cívic del barri del Castell o la remodelació de la riera de Malgrat i la torre de la Vídua de Can Sala.També s’han demanat 500.000 euros a la Diputació de Barcelona.

Amb la concertació d’aquests préstecs, el deute de Malgrat arribarà als 16,5 milions d’euros, o el que és el mateix, el 95 % dels recursos ordinaris del consistori. La llei permet que els ajuntaments es puguin endeutar fins el 120 %. L’endeutament serà d'uns 895 euros per habitant.

Això és bo o és dolent? No ho sé, però em mosqueja és la insistència del regidor d’hisenda en la bona salut econòmica de l’ajuntament. Ja se sap el refrany: diguem de què presumeixes i et diré de què manques.

Anem per parts: es considera que si un ajuntament s’endeuta per fer inversions, no hi ha pas massa problema, sempre i quan l’endeutament no sigui excessiu. Si fem cas del que s’ha dit, l’endeutament és en efecte, per fer inversions. Si fos així, l’únic problema seria el de la quantitat d’endeutament, que és troba a prop del 100 % dels recursos ordinaris, i això és perillós, ja que no permetria un nou endeutament en cas de voler fer una altre inversió, per exemple, si a les properes eleccions es canviés de majoria.

I, com que el teatre auditori té un pressupost de 15 milions, i el crèdit dedicat a aquesta obra és només de 6 milions, si es vol fer aquesta obra encara faria falta endeutar-se en 9 o 10 milions més, i llavors es passaria de l’endeutament màxim legal. De manera que, ara mateix, podríem donar per finiquitat aquest teatre auditori, a no ser que ens toqui la rifa.

Hem de dir que aquest augment de l’endeutament per aquest any ja estava contemplat als pressupostos. Però, si el teatre auditori no es pot fer, com sembla ser el cas, ens podem qüestionar sobre l’oportunitat d’haver augmentat l’endeutament, sense tenir cap projecte concret, només per tenir una disponibilitat de tresoreria molt important. Ja que aquesta disponibilitat de diners no és gratuïta, i costa, segons es diu al pressupost del 2010, més de 140.000 euros l’any (a un interès del 3 %).

Recordem les inversions previstes al pressupost inicial de 2010, amb càrrec al pressupost municipal, que es corresponen bé amb el nou préstec. Però en canvi, no hi trobem res sobre la remodelació de la riera, que és un dels projectes que es volen finançar amb el nou préstec.