dimecres, de setembre 07, 2011

L’ensenyament en català i el PP

Portada de Cavall Fort del mes d’octubre del 1970

Un cop més, des d’un tribunal de justícia es vol començar a desmuntar l’ensenyament en català. Una vella història, tan vella com la democràcia al nostre país. Un cop més, el PP n’és un dels principals actors, no en va la Sra. Sánchez Camacho va demanar oficialment que l’ensenyament del seu fill fos en castellà. I les seves freqüents i verborreiques intervencions a Intereconomía mostren clarament que aquesta senyora vol que Catalunya sigui una regió més d’Espanya.

No entraré a argumentar el que ja s’ha dit moltes vegades: que el sistema actual permet un coneixement molt correcte del català i del castellà als alumnes, cosa que és essencial perquè les persones tinguin igualtat d’oportunitats, al menys per accedir a un lloc de funcionari, ja que un noi educat en castellà tindrà, sense cap dubte, un nivell insuficient de català. I com que un funcionari ha d’atendre tant en català com en castellà, serà discriminat, ja que no tindrà els coneixements necessaris.

Estem davant un problema important, un problema de supervivència de Catalunya com a entitat singular. Sóc de l’opinió que Catalunya deixarà d’existir com a nació si el català desapareix o és molt minoritari. I el PP, ja se sap, no vol que Catalunya sigui una nació, de manera que la seva oposició a la immersió és perfectament coherent. I, a més, és una posició inamovible.

De manera que CiU pactarà els pressupostos del 2012 amb un partit que vol que Catalunya desaparegui com a nació, i que, per aconseguir-ho, ataquen l’ensenyament en català. Doncs bé, encara que estiguem en plena crisi, jo no pactaria res amb aquesta gent. I, si no pogués aprovar els pressupostos del l’any que ve, convocaria noves eleccions.

Ja sé que això és senzill de dir darrera d’un ordinador i sense cap responsabilitat de govern, sobretot en temps de crisi. I que aprovar una nova rebaixa dels pressupostos sense el PP no seria gens fàcil. Però si el govern i els partits catalanistes no donen, de veritat, un cop de puny sobre la taula, el PP (i el PSOE, no l’oblidem) seguiran intentant destruir la nostra singularitat. L’únic idioma que entenen és el de la por, i, per fer por, els partits catalanistes han de remar en la mateixa direcció, no amb paraules, sinó amb fets.

Per aquesta mateixa raó considero que el pacte actualment vigent a l’ajuntament de Malgrat és indigne, de la mateixa manera que ho va ser el quasi pacte que amb el PP van estar a punt de signar CiU i ERC.

2 comentaris:

Neus ha dit...

Certament, des del darrera de l'ordinador i sense cap responsabilitat és fàcil dir això. Quan veus el que suposa pel país abocar-se a una nova convocatòria d'eleccions i la paràlisi que comporta tot plegat ja no es veu tant clar.

De totes maneres, és més senzill que tot això. Que tots els partits es posin d'acord per tirar endavant els pressupostos 2012. Sense consignes, sense demogògia, pensant en el país. És ben fàcil, no?.

Narcis ha dit...

Encara pot ser molt més senzill. Posar-se d'acord tots els partits d'aquí i declarar la independència d'una vegada per totes. Ho hem d'estar dècades i dècades sotmesos al menysteniment i hostilitats constants d'una gent que ens falta ostentosament al respecte i ens espolia en tots els àmbits? Fins quan els catalans seguirem mantenint un grau d'autoestima tant lamentable, renunciant a regir el nostre propi destí, i sense mostrar la nostra més ferma oposició al seguit d'ofenses que dia rere dia ens arriben des de Madrid en nom d'una democràcia fictícia i una constitució fraudulenta?
O CiU es posa les piles d'una vegada o serà el principal còmplice de l'assimilació definitiva de Catalunya per part d'Espanya. Aquesta prudència exagerada d'alguns ja ens està fent traïdors.