La paritat de l’euro

Fa uns dies als diaris hi havia un titular alarmant dient que l’euro s’estimbava, ja que el tipus de canvi havia baixat fins a valer 1,27 dòlars. Quan veiem l’històric del canvi de l’euro amb el dòlar des de la creació de l’euro l’any 1999, ens adonem que el seu valor ha fluctuat des de una mica més de 0,8 dòlars fi, a valer gairebé 1,6 dòlars. El valor mitjà històric de l’euro ha sigut de 1,20 dòlars.

El fet que l’euro hagi baixat de valer 1,40 dòlars l’any passat a valer-ne 1,27 és una conseqüència de la mala situació de l’economia europea, però ens pot permetre exportar més, ja que els nostres productes seran més econòmics pels compradors de fora da la zona euro, amb l’inconvenient de que les importacions augmentaran de preu, i les de petroli també. Això vol dir que importarem menys i que la substitució del petroli per altres fonts d’energia serà més rendible, de manera que podrem anar avançant en aquest aspecte tant important pel futur.

També augmentarà l’inflació, de manera que ens serà més senzill el tornar els deutes.

Aquesta “estimbada” de l’euro, ni és estimbada ni, per ara, alarmant. Més aviat podria ser una bona cosa. Hi ha qui opina que el millor canvi per nosaltres es situaria a 1,18. Encara tenim marge.