L’INE (Instituto Nacional de Estadística) acaba de publicar les estadístiques econòmiques de cada una de les autonomies que constitueixen l’estat. Els anys presentats són 2008, 2009 i 2010. Hi podem donar una ullada.
Començarem pel Producte Interior Brut (PIB), que l’INE presenta amb base 2008. Per comparar-lo d’una manera comprensible, mirarem el PIB en euros per habitant, que hem calculat dividint el PIB total de cada autonomia pel seu número d’habitants. Observarem que la crisi es fa palesa amb la baixada de l’any 2009 respecte al 2008. El País Basc, la Comunitat de Madrid i Navarra tenen el PIB per habitant més elevat, seguits de Catalunya i Aragó. Els més baixos són Extremadura, Andalusia i Castella La Manxa.
És interessant observar que a Madrid, contràriament a la majoria de les altres comunitats, el PIB per habitant ha disminuït també l’any 2010.
Restant els impostos del PIB , ens queda el Valor Afegit Brut (VAB), que ens permet de veure el percentatge que representen les diverses activitats a la producció de riquesa de cada autonomia. Hem agafat, de les nou activitats en que es descompon el VAB, tres que són significatives: indústria i energia, construcció i administració pública.
Pel que fa a la indústria i energia, destaquen Navarra, País Basc i la Rioja. Catalunya queda dins de la mitjana. Madrid, Balears i Canàries tenen un percentatge molt més petit, l’una per la capitalitat, les altres dues per la insularitat i el turisme.
Si mirem la construcció, la crisi es veu clarament, ja que per tot arreu el percentatge ha disminuït de manera important. Catalunya i Madrid es troben entre les comunitats que han tingut i tenen un percentatge de construcció menys important.
Pel que fa a les administracions públiques ( que inclouen, a més de l’administració pròpiament dita, la defensa, la seguretat social obligatòria, l’educació, i les activitats sanitàries i de serveis socials), les diferències són descomunals. Aquesta activitat té un pes del 15 % a Catalunya i del 28 % a Extremadura. A Catalunya és on té menys pes.
Finalment, compararem les remuneracions dels assalariats. L’INE dóna la remuneració total anual dels assalariats i el seu número. Fent una senzilla divisió trobem la remuneració mitjana anual per cada assalariat. Observarem que, malgrat la crisi, les remuneracions de l’any 2009 són, en promig, un 4,5 % superiors a les del 2008. El 2010, sempre en promig, es mantenen constants, però augmenten a algunes comunitats i disminueixen a altres.
La remuneració més important la tenen al País Basc, seguit de Madrid i de Navarra. Segueixen Catalunya i Aragó. A l’Aragó és on més ha augmentat la remuneració de l’any 2010, un 2,5 %.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada