Hi va haver una època en què Espanya i els espanyols ens pensàvem que érem rics. Llavors vam començar a gastar el que no teníem, tant l'administració com el ciutadà tas. L'administració va gastar en coses perfectament prescindibles, el ciutadà va gastar en hipoteques. I, quan ha arribat el moment de pagar, les butxaques estan buits. Llegint el diari podem veure alguns exemples de despeses poc afortunades de l'administració.
S'estima que es portaven gastats 45.000 milions d'euros a finals de l’any 2010 en trens d'alta velocitat (AVE) i que, si es segueix endavant amb els projectes actuals, la factura podria arribar a ser del doble. La majoria d'aquestes línies no són rendibles ni econòmica ni socialment. Si no hagués sigut una idea del senyor Aznar, podríem esperar que el nou govern pararia aquest despropòsit. Llegíem al número especial de El Mundo de desembre del 2010: “s’estima que el 2011 els gairebé 4 milions de viatgers que arribaran a Valencia amb l’AVE gastaran 237 milions d’euros”. En realitat, el número de passatgers que han fat el trajecte Madrid – València o València – Madrid amb l’AVE durant el seu primer any de funcionament ha sigut de 2,085 milions. El total de passatgers que han fet algun trajecte pel corredor complet (Alacant, Castelló, Conca, Albacete) ha sigut de 3,5 milions (El País – 15.12.2011)
La línia 9 del metro de Barcelona es va pressupostar el 2002 per 2.600 milions d'euros. Al mes d'abril de 2011, es va reestimar el seu cost en 6.900 milions. El desembre de 2011, aquesta xifra ha passat a 16.000 milions. Els contractes que va signar l'anterior govern tripartit de la Generalitat amb les empreses que gestionen el projecte són draconians, de manera que anul•lar la continuació de l'obra surt tant o més car que prosseguir-la. “Ens tenen agafats per tots cantons”, ha afirmat el conseller Recoder. (La Vanguardia – 27.11.2011)
Canal 9, la televisió de la Comunitat Valenciana, té una plantilla de 1.800 treballadors, més que Antena 3, Telecinco i la Sexta junts, i un deute de 1.200 milions d'euros. Té el pitjor índex d'audiència entre els grans canals autonòmics, juntament amb Telemadrid. La despesa en nòmines representa el 85% del pressupost. Hi ha molta gent que ocupa oficis que ja no existeixen. (El País – 04.11.2011)
Amb la companyia propietària intervinguda pel jutjat, 500 milions d’euros invertits i un deute estimat en 319 milions, l’aeroport de Ciudad Real no té avions. Encara que no s’hi han invertit diners públics, la Caixa Castella La Manxa, que va haver de ser intervinguda per l’estat, hi va invertir més de 100 milions de manera directa, i de manera indirecta donant desenes de crèdits a inversos particulars, contribuint al forat financer de la Caixa. Forat que va haver de pagar el FROB abans de trobar-li un comprador. (El País – 29.10.2011)
El 2001 es va col•locar la primera pedra a la muntanya Gaiás, per construir la Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostel•la, una idea grandiosa de Manuel Fraga. S'anaven a aixecar sis edificis, l'obra costaria 108 milions d'euros i estaria acabada en tres anys. Avui ja van invertits més de 400 milions i només s'han construït quatre edificis. Únicament en el manteniment dels edificis es gastaran 4.500.000 l'any. Si s'anul•la la conclusió del Centre d'Art Internacional i, sobretot, del Teatre de l'Òpera, que estava concebut com la gran insígnia del projecte, caldria indemnitzar les constructores amb uns 20 milions. A qui se li ocorre construir una biblioteca més gran que la Biblioteca Nacional de Berlín per a albergar llibres en gallec o sobre Galícia? Al dia d'avui, ningú sap la utilització que es donarà a aquesta Ciutat de la Cultura. (El País – 12.11.2011)
L’estadi olímpic de Sevilla es va construir pensant en els Jocs Olímpics del 2004, que varen anar a Atenes. S’hi van invertir 120 milions d’euros i té una capacitat per 60.000 espectadors. Ni el Sevilla ni el Betis el volen utilitzar pels seus partits de futbol. Ara mateix, és una obra que no serveix per res. (El País – 01.11.2011)
El port exterior de la Corunya, que es va començar a construir el 2005, costarà 755 milions d'euros (el doble del que estava pressupostat), als que s’han d’afegir-hi 200 milions més que exigeix la refineria de Repsol pel trasllat de les seves instal•lacions petrolieres, situades al port actual del centre de la ciutat. Molts experts creuen que l'obra és un malbaratament perquè el nou dic es troba només a uns 20 quilòmetres del flamant port exterior de Ferrol, acabat de construir. Alguns tècnics, a més, indiquen que a causa de l'agitació de les aigües, aquest port romandrà inoperatiu un nombre indeterminat de dies l'any. Gran part del seu cost s'havia de finançar amb la requalificació de terrenys del port actual, però la punxada de la bombolla del totxo ha fet que ho hagi de pagar l'Estat, és a dir, els nostres impostos. (El País – 19.11.2011)
Castelló: un aeroport sense avions
A més de l’aeroport de Ciudad Real, s’han construït més aeroports perfectament inútils, com el de Lleida (100 milions) i el de Castelló (150 milions). El de Lleida no arriba als 100.000 viatgers anuals, i està situat molt a la vora del d’Osca (40 milions d’euros), inaugurat l’any 2006, i que va tenir 15 passatgers el passat juliol. Aena no facilita una informació intel•ligible sobre la rendibilitat dels diferents aeroports, ja que no vol reconèixer que en sobren més da meitat: Dels 47 aeroports públics, de la xarxa d'Aena, 26 estan a la corda fluixa perquè són deficitaris, no tenen una demanda suficient i amb freqüència es troben a menys de 130 quilòmetres d'una altra terminal. (La Vanguardia – 23.08.2011 i 04.09.2011)
Els governs del PP varen adjudicar al sector privat les radials de Madrid, l'eix aeroport de Barajas i les autopistes Madrid-Toledo i les d'Alacant-Cartagena i Cartagena-Vera, amb previsions de trànsit massa optimistes. Les empreses afectades (Abertis, Acciona, ACS, Ferrovial, FCC, OHL, Itínere) clamen a través de les associacions del sector per una solució al baixíssim d’aquestes autopistes. Algunes amb prou feines arriben al 10% del trànsit mitjà en autopistes. Hisenda es debat entre una solució dolenta (haver de computar en dèficit centenars de milions si accepta crear un compte de compensació) i una que encara és pitjor (assumir entre 4.000 i 5.000 milions de deute de les concessions si aquestes fan fallida) (El País – 31.10.2010)
I així podríem seguir amb més i més exemples.
Conclusió: malbaratament = retallades + pujada d’impostos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada